ElXokas, el que acusa Irene Montero de misàndria

ElXokas ja no es droga, i divulga la seva abstenció. Com tots els cunyats, es va drogar més que ningú i s’ha deixat de drogar més que ningú. És un predicador de prosa prosaica de taverna, amb una fascinació per les cambreres que rima amb Sabina menys les lectures. Consumeix els seus sermons remugant una sola notícia, en aquest cas sobre si mateix, fins al límit de l’obsessió. Aquesta autoabsorció pot ser tolerable quan l’ataca tot un Govern, però és preferible no imaginar el seu ‘streaming’ el dia en què perd les claus. Podria passar-se la tarda explicant el funcionament d’un sol pas zebra.

ElXokas és de Lugo amb el pertinent accent gallec, però s’afanya a titular-se en una Salamanca que descriu com ‘Las Vegas de la dissipació’. «Quod natura non dat, Salmantica non praestat», potser per això diu «dissertarem» quan es refereix al fet que «disseccionarem» l’anunci infamant. En repetides ocasions, perquè sense reiteració no hi ha ‘streaming’, el monologuista ens felicita per la sort que tenim que s’hagi quedat a viure a Espanya podent triomfar des de fora. Cunyadisme, ja s’ha dit.

A punt d’un canvi climàtic, el Govern de la nació dedica un ministeri sencer a combatre ElXokas, més els val retirar aviat la malversació. L’‘streamer’ ja va tenir els seus 15 minuts de mala fama warholiana per un pronunciament equívoc sobre lligar amb dones borratxes. L’anunci revitalitza la situació, l’exhaustiva defensa del sermonejador reposa en l’addició de la partícula «molt» a «borratxa», una distinció bizantina que esprem moltes vegades. Pot presentar la primera acció legal basada en l’addició d’un «molt», tot i que convé recordar que el Suprem condemna Valtònyc per rimar Urdangarin amb Burger King.

ElXokas presumeix de pressions econòmiques, disserta o dissecciona indistintament com a artista i com a empresari. Fins que l’espectador adverteix que l’‘streamer’ no està parlant amb tu. La càmera és la seva psicoanalista silenciosa, necessita convèncer-se més que convèncer. En justa simetria, la pantalla exerceix d’escut protector, sota cap pretext voldries que emergís del plasma en una ‘La rosa porpra del Caire’.

Fins i tot un cunyat interminable encerta dues vegades al dia, com un rellotge aturat. La sintonia amb ElXokas es produeix quan acusa Irene Montero d’una política de l’enemic, basada en una hostilitat que no perdona ni als seus votants. L’acusació de «misàndria» que multiplica l’ streamer, amb la determinació que podria arribar a captar el concepte, peca d’hiperbòlica, però ningú acusarà la ministra de simpatia pels homes no acabats en Iglesias.

En el moment crucial de l’enfrontament unilateral, ElXokas interpel·la la titular d’Igualtat mirant-la als ulls sobre si és capaç de discernir, o dissertar, amb tres copes de vi o tres cubates. La guerra del «molt». I en la intensitat del ‘rapport’ es revela un secret. Com a bon cunyat, l’‘streamer’ se sent íntimament afalagat del tracte que li dispensa la ministra. Per fi ha coronat el cim, i ja es tuteja amb Pablo Motos i amb el Govern.

Notícies relacionades

Pablo Motos respon irat al Ministeri d’Igualtat: «Menteix»

ElXokas torna a sembrar la polèmica amb unes declaracions sobre el ‘ciberbullying’

L’esquerra s’ha sofisticat, Alfonso Guerra no necessitava posar anuncis per insultar l’oposició. I sense ànim d’esmenar-li la plana a un comunicador que sempre se sent per sobre dels seus espectadors, a ElXokas li queda molt per aprendre de la Santíssima Trinitat dels gegants de l’‘streaming’ disfressats de radiofonistes. És a dir, Pablo Iglesias, Federico Jiménez Losantos i en especial el nouvingut Luis Enrique. El seleccionador ha contribuït més al gènere de la improvisació que al futbol.

Una hora després, el discursejador no ha pronunciat un sol acudit, ni s’ha permès un indici d’ironia. El seu negoci són les veritats com una casa de pagès. He de dir amb alleujament que amb aquestes paraules es clausura la meva relació amb ElXokas per a la resta de l’eternitat. Us penedireu d’haver entregat el contrapoder dels periodistes als ‘youtubers’, ‘streamers’ o ‘influencers’. Almenys quan eren discjòqueis no peroraven.