Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els atacs masclistes a Irene Montero
Es pot criticar o fins i tot no votar el Govern, però utilitzar les eines de l’amo, pur negacionisme que devalua les dones, és intolerable
Per als qui encara no ho entenen, el fons dels atacs de Vox a Irene Montero rau que tenen lloc en el Congrés, que és la representació de la democràcia i de la ciutadania. És intolerable buscar-hi justificacions. Però hi ha més coses. Montero representa el Ministeri d’Igualtat. Sí, altres ministres d’Igualtat van ser insultades sobre la seva capacitat o pel seu físic, com Aído i Pajín. Però ara és pitjor. Tot i que el PP mai recolzés aquest ministeri, el rebuig es potencia ara en Vox amb el seu odi envers el feminisme i les polítiques d’igualtat. Per primera vegada hi ha 52 escons de negacionisme masclista que venen a buscar els nostres drets. Per primera vegada, la ultradreta té veu en un parlament per atacar el ministeri que representa el que volen fer caure: les lleis que protegeixen la llibertat de les dones. Tot i que el treball de Montero fos excel·lent, anirien en contra d’ella.
No hi ha una protecció a la ministra pel feminisme. Una part del feminisme l’ha qüestionat de forma severa aquests anys. Però, tot i que fos la pitjor ministra, no es pot utilitzar com a arma política la vida personal. ¿Que Pablo Iglesias va dir una cosa semblant d’Ana Botella? Sí, i no vol dir que allò no fos masclisme i que el que rep Irene Montero també ho és. No parlem de platós de televisió ni de declaracions a la premsa. Parlem de diputats a la seu parlamentària. El feixisme sempre intenta devaluar l’autoritat moral del parlament. ¿Que alguns representants de Podem van desqualificar a les xarxes, més d’una vegada, feministes que no estan d’acord amb ells? Sí, i és dels seus errors més greus. Però, llavors, ¿seguim en un campionat per veure qui diu més forta la pròxima burrada? Diuen que ella aprofita això per fer-se la víctima. És que l’és. Però, encara que ho fes, a veure si assumim que la violència política cap a les dones existeix. I no hi ha peròs. Es pot criticar o fins i tot no votar el Govern, però utilitzar les eines de l’amo, pur negacionisme que devalua les dones, és intolerable. Qui justifica o manifesta atacs masclistes diu més de si que de qui pretén ofendre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
