Giró i l’ambició de poder (a Junts)

A molts els sorprèn aquesta ànsia de Giró d’optar a diversos càrrecs quan el consideren un periodista, pronunciat amb un aire despectiu. D’altres li atribueixen un cert caràcter maquiavèl·lic i sempre esperen quina serà la maniobra següent; ara parlen de presidir la Cambra de Comerç. Giró és un personatge atípic, perquè va ser un dels primers professionals a creuar la frontera que separa el periodisme de la comunicació corporativa, en la qual ha manejat sempre grans sumes d’inversió en publicitat, màrqueting i relacions públiques. Només els qui el van conèixer en els seus primers anys el veuen com a periodista; la resta el consideren, per bé o per mal, un dels rostres del poder en pura essència malgrat que ell sempre destaca el seu perfil social. Amb tot, el més inquietant del personatge per a la majoria és que és una de les poques persones al món que sent a la cúpula de La Caixa no ha acabat la seva vida professional en aquesta òrbita i que ho fa amb una exposició a la primera línia de l’opinió pública. Aquest misteri el converteix davant els ulls d’alguns en més maquiavèl·lic encara, mentre que per a d’altres l’avala en les seves aspiracions. El fil conductor en els moviments dels últims temps és precisament aquesta voluntat de liderar després d’anys de treball a l’ombra. Giró ara fa el pas per mesurar les seves possibilitats davant la militància de Junts tot i que el seu perfil és més pròxim als votants de la formació. El seu èxit o el seu fracàs, a més de les seves qualitats personals, mesurarà també el rumb d’aquesta formació i la seva real voluntat d’arribar al poder, matèria en la qual Giró té acreditat el seu currículum.