La guerra dels migrants

L’extrema dreta, que ara governa a Itàlia amb Giorgia Meloni, també es va proveir en campanya del mateix combustible de la immigració per incendiar el debat i arribar al poder. El problema, una vegada en el Govern, és que només pot mantenir les promeses saltant-se les lleis que obliguen a portar al port més pròxim qualsevol persona recollida en socors en aigües internacionals. Això val el mateix per a nosaltres –europeus–, que per a un nigerià. Però Itàlia vol marcar terreny amb la immigració. Mantenint que són un perill, més que una necessitat, cohesiona les seves narratives de la por. El mateix passa a França, on finalment va arribar el barco i tot i que l’extrema dreta no governa, incomoda i influeix, agitant les mateixes amenaces entre la societat. Però, ¿té sentit que dos països obrin entre ells una guerra de migrants en un espai comú compartit i sense fronteres? En l’espai Schengen no hi ha cap possibilitat que les polítiques migratòries siguin impulsades unilateralment per cada Estat. O creem un marc comú europeu que ordeni l’entrada en origen, evitant bona part del trànsit humà i els naufragis que provoca, o acabarem tornant a posar les fronteres que amb tant esforç i convicció vam aconseguir treure a Europa, per a benefici de tots.