NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Comença un temps nou a Catalunya?
La tramitació de la reforma legal per derogar el delicte de sedició i canviar el tipus penal dels desordres públics agreujats marca un abans i un després a Catalunya. És el resultat del que Pedro Sánchez va anomenar en el seu moment desinflamació i del que Oriol Junqueras anomena desjudicialització. Els indults als condemnats per l’1-O i aquesta reforma són el resultat de la negociació. De manera que aquest és el marc mental que s’obre pas a Catalunya. I decau el de la unilateralitat, el de la confrontació i el de la venjança. Cap negociació està exempta de riscos. I els que no la protagonitzen els posen en primer pla. El PP insisteix en el risc que un altre intent com el de l’1-O tingui menys tipificació penal i animi els independentistes a repetir-lo. El cert és que l’anterior tipus penal no els va dissuadir. Junts mira de posar en evidència que la lletra petita no agradi tant Esquerra com l’anunci a so de bombo i platerets. El cert és que s’obre un temps nou en què no s’ha de posar gaires expectatives, però sí algunes esperances.
A veure què passa en les pròximes setmanes. L’escàndol per la derogació de la sedició pot acabar en una tempesta en un vas d’aigua, com els indults. Els candidats municipals i autonòmics del PSOE hauran de suar la cansalada amb aquest tema. El PP els acusarà de trair la pàtria. Els farà falta coratge per exigir als populars que expliquin quina és la seva alternativa. La judicialització amb dreceres com la sedició no va desinflamar res a Catalunya. Potser acaba passant amb la sedició el mateix que amb l’avortament o el matrimoni homosexual: el PP crida molt, però no l’esmena quan té majoria.
Esquerra també passarà mals moments. Puigdemont s’ho juga a tot o res en la justícia europea. I no vol remeis ineficaços que desmuntin la seva argumentació davant els tribunals. Si la sedició a Espanya es pena com a la resta d’Europa, perd força. No ens enganyem, aquí tothom mira per si mateix. Pedro Sánchez sap que les victòries contra pronòstic del PSOE han tingut la seva base a Catalunya. Esquerra sap que l’hegemonia es guanya quan es controla el diàleg amb Madrid. El PP veu l’ocasió de menjar-se Vox i Ayuso. I Junts intenta que no es noti el greu error que ha comès fiant la seva política a l’estratègia jurídica de Puigdemont. Facin joc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Salvador Illa Carles Puigdemont PSOE ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Oriol Junqueras Pedro Sánchez Pere Aragonès Junts per Catalunya
