NEWSLETTER

Ucronia 1996: el president que es ven als catalans

2
Es llegeix en minuts
Ucronia 1996: el president que es ven als catalans

El president del Govern està disposat a tot per aconseguir la investidura i aprovar els Pressupostos. Per a això, no s’atura davant cap demanda dels catalans. Els ha transferit ni més ni menys que la Guàrdia Civil de Trànsit. La bandera espanyola deixarà d’onejar a les carreteres catalanes com ja no ho fa a les basques. A més, els transferirà un nou tram de l’IRPF i de l’IVA, de manera que trencarà la unitat de mercat. I, no content amb això, ha acceptat la supressió del servei militar obligatori, així que els joves deixaran la bandera ‘rojigualda’ i de conviure junts sota un mateix sostre durant un any procedents de regions diverses. No contents amb això, els catalans han exigit també un traçat de l’AVE que passi per les quatre capitals de la comunitat autònoma. Després d’aquests pactes, Espanya deixarà de ser la nació històrica que ha sigut per culpa de la traïció d’un home amb una ambició desmesurada i que no respon a la tradició del seu partit, els militants del qual cridaven l’última nit electoral: «Pujol, enano, habla castellano». No es pot acceptar una traïció tan gran i el partit del president hauria de parar-li els peus.

Mil perdons. Se m’ha traspaperat en l’edició d’avui un text escrit el 1996. Segurament, molts de vostès han pensat que, per un dia, aquesta columna sucumbia a l’argumentari de l’ala dura del PP. Però, no, el president que va fer tot el que precedeix en aquest text es diu José María Aznar, el primer líder del PP que va arribar a la Moncloa. I els continguts del seu pacte amb Pujol són aquests. Espanya, 25 anys després, continua sent la nació que era. Però el PP ha sucumbit als designis dels que confonen els seus interessos personals, professionals, periodístics o judicials amb l’interès general. És tot una gran vergonya. Amb el temps hem sabut quina era la cara B del pacte del Majestic, alguns fills de Pujol van connectar amb les trames corruptes del PP. Aznar, com diria Casado, no només es va vendre a l’Estat, sinó que el va posar al servei dels nacionalistes que van acabar sent independentistes. El més descoratjador per als demòcrates és que els que no es presenten a les eleccions controlin des de les tribunes els que donen la cara. I els posin al servei de salvar de la presó els amics dels fills de Pujol.