L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mondrian del revés, la sopa de tomàquet i el clima
Els ecologistes atempten contra l’art. ¿S’equivoquen d’enemic o extremen la provocació?
Piet Mondrian, el pintor de les línies rectes i els colors purs. Han descobert que feia 75 anys que un dels seus quadros, ‘Ciutat de Nova York I’, una quadrícula de ratlles vermelles, blaves i grogues sobre fons blanc, estava penjat del revés sense que ningú se n’hagués adonat. Ningú, ni mitja cella aixecada. La composició no està acabada ni porta firma, ni tan sols un gargot al revés de la tela. Va reparar en l’espifiada Susane Meyer-Büser, historiadora de l’art i curadora del museu Kunstsammlung, a Düsseldorf, a l’observar una fotografia que s’havia fet a l’estudi de l’artista neerlandès el 1944, dies abans de la seva mort, on la tela reposa de cap per avall sobre un cavallet. «L’engruiximent de l’enreixat –diu l’experta– ha de ser a la part superior, com un cel fosc», com l’‘skyline’ espès de la ciutat dels gratacels. A la seva arribada, fugint de la guerra, el van impressionar Manhattan i la cultura nord-americana.
Del dret o invertit, costa entendre-ho. Se n’ha de saber molt de la simplificació extrema de l’abstracció per percebre-hi alguna subtilesa. Però el bo del cas és que el quadro de Mondrian no pot tombar-se, perquè les línies són trossos de cinta adhesiva tan deteriorada pel temps que podrien desintegrar-se. Així passa en la vida mateixa; les relacions humanes més íntimes són de vegades un immens malentès, i alguns equívocs fa tants anys que estan enquistats que no val la pena redreçar-los ni tocar-los. Encara s’embolica més la troca.
Notícies relacionades
Per cert, el Museu Thyssen-Bornemisza, de Madrid, custodia una altra peça de Mondrian molt similar, ‘Nova York III’. ¿Estarà ben penjada?
La cimera del clima
Sobre això, el conjunt dels museus espanyols i europeus han reactivat els seus protocols de seguretat pels repetits atacs d’ecologistes contra obres d’art (ull: no estem donant idees sobre Mondrian). Ja ho saben: a ‘La gioconda’ li van llançar una; ‘Els pallers’, de Monet, va rebre un bany de puré de patates; i dos membres del grup Just Stop Oil van llançar sopa de tomàquet contra ‘Els gira-sols’ a la National Gallery de Londres. Potser a Andy Warhol li hauria agradat la ‘performance’ per allò de la sopa de llauna, però, tot i que el quadro de Van Gogh no ha patit cap perjudici, em temo que s’estan equivocant d’enemic. ¿Els faríem cas amb un altre tipus de reivindicació menys agressiva? La setmana vinent, comença a Sharm al-Sheikh la Cimera del Clima (COP27) amb reptes esborronadors sobre el canvi climàtic: un terç del Pakistan s’ha inundat, Europa ha viscut l’estiu més calorós en 500 anys i Cuba suporta com pot la gran apagada. El missatger potser mereix un clatellot, però té més raó que un sant.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
