El desordre d’Israel

La inestabilitat de l’estat jueu no ve únicament de Palestina, el seu parlament, fraccionat en més d’una dotzena de partits, no deixa de ser el termòmetre de temps convulsos i l’amenaça a constants canvis en el poder en una zona del món especialment convulsa. La sortida d’un d’aquests partits va deixar sense majoria al govern de centre esquerra de Yair Lapid, que ara s’enfronta de nou a l’històric Benjamin Netanyahu, el líder amb més anys de govern a Israel, alhora també un dels que més ha polaritzat el conflicte amb Palestina.

Notícies relacionades

Les tres grans idees de l’FMI

Eixample a dues velocitats

No està clar que Netanyahu pugui assolir la majoria, per fer-ho necessita aglutinar tota la dreta, des de la menys reaccionària als ultraortodoxos. Entorn de la seva figura es polaritza el vot, és el candidat que rebrà més suports i també el més odiat a les enquestes. Amb la bíblia a la mà i amb el supremacisme jueu sobre els palestins, Netanyahu aglutina religió i nacionalisme, la fórmula que acaba apel·lant a l’apocalipsi, per justificar el poder. Els seus rivals en canvi poden ser majoria, però els partits de centre i esquerra que estan d’acord en batre Netanyahu tenen diferències en molts assumptes majors, cosa que de nou torna la possibilitat d’un govern molt fràgil.

Mentrestant pot ser que la guerra a Ucraïna impedeixi veure una altra violència, però l’enfrontament entre Israelians i Palestins deixa aquest any el balanç més sagnant a la zona des de l’última intifada. Provocadors d’un i de l’altre costat busquen que manin els extrems. Sabem que el diàleg evita morts, però entre la polarització i el desordre només podem esperar més radicalització i violència.