Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Nits segures

La llibertat d’escollir i disfrutar de l’entorn festiu i l’espai públic sense por no ha de ser una conquesta diària, sinó un dret innegociable

2
Es llegeix en minuts
A1-156327803.jpg

A1-156327803.jpg / ZOWY VOETEN (EPC)

Aquest estiu, principalment en discoteques i establiments d’oci nocturn, però també en festes majors, s’ha donat un fenomen la naturalesa del qual encara no ha sigut prou aclarida. Es tracta de les punxades patides per dones que, sense reportar submissió química ni agressió sexual posterior, en ocasions han produït dolors, marejos i pèrdues de consciència en les víctimes. Són agressions que també han ocorregut en altres països, com França i el Regne Unit, i que, en el cas de Catalunya, han activat les alarmes dels departaments d’Igualtat i Feminismes, de Salut i d’Interior, per establir un protocol que preveu una acció profilàctica per possible exposició al virus VIH i anàlisis toxicològiques immediates. Siguin aquestes accions intents de submissió química o formes d’acoquinament vandàlic amb biaix de gènere, en cap cas deixen de ser una de les moltes manifestacions d’assetjament i vulneració dels drets i llibertats de les dones.

En aquest context, el pla d’acció contra les violències sexuals de prevenció, detecció, atenció i seguiment de les víctimes, impulsat per aquests tres departaments de la Generalitat, ha volgut posar l’èmfasi en dos punts clau. D’una banda situar en primer lloc l’atenció a les víctimes (un enfocament de «victimocentrisme» per part dels Mossos d’Esquadra) i, d’altra banda, posar les condicions perquè deixin de quedar sense ni tan sols denúncia els actes de violència sexual d’un grau o un altre, davant l’estimació que entre un 70% i un 80% no són objecte de persecució. Fins i tot comptant amb aquest volum de casos a l’ombra, en els set primers mesos de l’any hi va haver més de 300 denúncies per utilització de substàncies que alteren la voluntat en entorns d’oci nocturn i entre el 2019 i el 2021 han augmentat en un 40% les agressions denunciades per adolescents menors de 16 anys. 

En el marc de la iniciativa promoguda per EL PERIÓDICO 8M Tot l’Any, és oportú tornar de nou a la denúncia d’aquestes situacions. En ple avenç (tot i que amenaçat per tendències retrògrades cada vegada més desacomplexades) de la consciència de la necessitat de respectar la diversitat i combatre les actituds masclistes en la societat, no pot tolerar-se cap tipus d’atemptats contra drets tan elementals com la llibertat d’escollir i disfrutar de l’entorn festiu i de gaudir de l’espai públic en condicions de seguretat. I això no està garantit, per a les dones, especialment en horaris nocturns.

Els testimonis de dones joves a què avui donem veu ens parlen d’una sensació constant d’indefensió i por, una amenaça que pesa sobre cada sortida, a què fan front amb actituds solidàries, en un estat d’alerta permanent i sense la percepció d’estar en un espai lliure de setge. La lliçó més lamentable és fins a quin punt posen la diana en un clima generalitzat. El «per a ells som un trofeu» que denuncien només es podrà revertir amb una actitud col·lectiva de menyspreu i denúncia cap a actituds heteropatriarcals, més enllà de les estratègies de suport individuals i de l’acció preventiva dels cossos policials; amb una presa de consciència més gran dels gestors de bars musicals i discoteques i, especialment, amb un treball constant en l’entorn educatiu que marqui, en els més joves, les línies vermelles que mai s’haurien de traspassar quant a la dignitat i el respecte pels altres.