NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Quan Seat esternuda...

Espanya està a punt d’agafar una pulmonia si el grup Seat-Volkswagen paralitza la inversió que té prevista en el projecte Future Fast Forward

1
Es llegeix en minuts
Quan Seat esternuda...

Feed

Fa molts anys, un veterà periodista em va donar un savi consell després de valorar malament la importància d’una notícia: «Quan Seat esternuda, Catalunya es constipa». Resumia l’aforisme la importància que tenia i té la fàbrica de cotxes de Martorell per a l’economia catalana, pels llocs de treball directes i indirectes que genera, per les inversions que realitza i pels impostos que paga. En el dia d’avui, hauríem de dir que és Espanya la que està a punt d’agafar una pulmonia si el grup Seat-Volkswagen paralitza la inversió que té prevista en el projecte Future Fast Forward, que mobilitza un total de 10.000 milions d’euros. L’escull, expliquen els polítics valencians, es troba en els tècnics del Ministeri d’Indústria, l’exasperant lentitud dels quals fa que els primers 700 milions que havien d’aportar-se a la construcció d’una gigafactoria de bateries a Sagunt no passin de 300 milions, tot i que compromesos no n’hi ha més que 167. En el seu moment, aquesta fàbrica es va dir que no s’instal·lava a prop de Martorell per la falta d’entusiasme del Govern català. Però tot el desplegament de fotos a TikTok que va fer llavors el Govern d’Espanya se n’ha anat en orris als despatxos dels que no s’adonen de la importància que tenen aquests projectes als territoris afectats, en aquest cas València. Sense eximir de responsabilitat els seus responsables polítics, que no deuen haver vist les enquestes en les quals la majoria en aquesta comunitat autònoma va d’un escó en les últimes enquestes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Una situació com aquesta no és responsabilitat d’un funcionari, d’una ministra o d’un govern d’un color determinat. A Espanya no hi ha mentalitat industrial, ni entre molts empresaris, ni entre la classe política ni entre alguns sindicats. La preponderància del turisme ha posat focus en els serveis igual com les grans multinacionals de matriu espanyola estan més vinculades a la prestació de serveis essencials (aigua, llum, electricitat, telecomunicacions) que no a la fabricació de béns. L’automòbil era i és, potser, la principal excepció, gràcies també a la responsabilitat exhibida en moltes ocasions pels treballadors. Però si no se supera, amb inversions com la que està en joc, la frontera de l’electrificació, estem condemnats a ser un país de cambrers mileuristes.