Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El Barça, Cruyff i els Mossos amb Trapero al fons

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp52022920 trapero200129103056

zentauroepp52022920 trapero200129103056 / JOSE LUIS ROCA

Durant anys, el Barça va viure una fractura interna que va impedir el bon funcionament del club. Johan Cruyff va deixar tan bon sabor de boca com a jugador i com a entrenador que, durant anys, Josep Lluís Núñez no va voler tenir cap entrenador que li degués res a l’astre holandès o que pogués reivindicar la seva forma de joc. En aquella època, que va des del Dream Team fins al nomenament de Guardiola d’entrenador, ja amb Laporta de president, Núñez sempre va acusar Cruyff de voler exercir de president a l’ombra. Però per fer veure que no li tenia por, el que feia era difondre que Cruyff mirava de fer negocis amb el club des de la seva ascedencia davant l’afició. Unes vegades l’acusava d’influir en el preu dels jugadors per cobrar comissions, d’altres de voler vendre les seves màquines esportives al club o d’altres, directament, de comprar periodistes. El Barça va estar partit en dos fins que Laporta va guanyar les eleccions i va acceptar, fins i tot va presumir, que Cruyff era el president a l’ombra

Notícies relacionades

Una cosa semblant passa en els Mossos amb el major Josep Lluís Trapero. És un policia amb una notorietat inusual. La seva graduació el posa per sobre de qualsevol que pugui ser el cap operatiu de la policia catalana. I, dins i fora del cos, tot s’organitza per la simpatia o antipatia que se senti cap al personatge. Penso, sincerament, que a ell li pesa aquest paper que li han assignat tant els seus companys com els polítics i els periodistes que intervenen en l’assumpte. 

Com passava en el cas de Cruyff i Núñez, el que defensen uns i d’altres és perfectament defensable. Diu la doctrina de Trapero que sobre els Mossos només han de manar mossos. I diuen els seus detractors, que la política de seguretat és responsabilitat dels polítics, conseller i director general. Fins que no es resolgui aquest dilema, anirem tenint comissaris en cap de curta durada. El conseller faria bé a elegir algú per alguna cosa més que perquè no sigui amic de Trapero. I els que reclamen el final de les ingerències polítiques haurien de recordar que han governat i aspiren a governar dirigint també les polítiques de seguretat. Núñez va estar a punt de carregar-se el Barça per elegir un entrenador, Van Gaal, simplement per ser un anti-Cruyff i Laporta, ara, no sap què fer sense Cruyff.