Per un floc de Juliette Binoche

En el vídeo, penjat ahir a Instagram pel col·lectiu Soutienfemmesiran, s’entreveuen cares molt conegudes: Charlotte Rampling, Marion Cotillard, les dues formidables Isabelles (l’Adjani i la Huppert), Jane Birkin –que davant les tisores sembla témer una amputació– i la seva filla, Charlotte Gainsbourg. Mentre es van tallant el cabell, xas, xas, xas, sona de fons, interpretada en persa, la vella cançó ‘Bella ciao’, emblema de la resistència partisana contra Mussolini, un bonic himne antifeixista, el que Laura Pausini es va negar a cantar a ‘El hormiguero’ (estava en el seu dret, però els aiatol·làs de les xarxes socials, que també n’hi ha, l’hi van recriminar).

Mite eròtic

Notícies relacionades

La policia moral, el cos més temut als carrers de l’Iran

Naturgy: no tots els fons són iguals

¿Què passa amb les melenes?, ¿per què persisteix aquest ranci tabú? Per refrescar-ho, busco a les prestatgeries un assaig que vaig disfrutar fa un temps, ‘La cabellera femenina’ (Cátedra, 2010), en el qual Erika Bornay estudia la constant del mite, el seu poder fetitxista, la seva simbologia eròtica, el desplaçament que el subconscient realitza del borrissol púbic al cabell del cap, les múltiples imatges que el cabell de les dones ha suscitat en les narracions orals més antigues, en la poesia i en les arts plàstiques: Medusa, Lady Godiva, les dames prerafaelites de lànguides crins o Maria Magdalena, que eixuga els peus de Jesucrist amb la seva melena pecadora.

Resulta molt significativa la fúria capil·lar desplegada per les tres religions monoteistes. La islàmica, per descomptat. Però Bornay també parla de la tradició hebraica i sels orígens del cristianisme, en les epístoles de sant Pau: «La dona que prega o profetitza amb el cap descobert, deshonra el seu cap». Dos mil·lennis d’oprobi amb el vel. Ja n’hi ha prou.