Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Guerra d’Ucraïna: polítics arrogants i ineptes
Joves obedients, fills de famílies anònimes, sota les ordres d’un superior van al camp de batalla a matar-ne d’altres, que al seu torn han sigut enviats pels seus
En el dia d’avui no es coneix del tot el nombre exacte de víctimes que ha causat la guerra d’Ucraïna. Les Nacions Unides comptabilitzen gairebé 6.000 civils morts, entre ells més de 370 nens. Persones innocents amb vides que s’han truncat perquè algú ha decidit que s’ha d’iniciar una invasió i la consegüent guerra. Un problema polític manejat per uns quants arrogants i ineptes que, de la nit al dia, envien al front joves obedients, fills de famílies anònimes, que sota les ordres d’un superior van al camp de batalla a matar-ne d’altres, que al seu torn han sigut enviats pels seus. Alguns hi deuen anar convençuts, plens de patriotisme; d’altres de terroritzats lluitaran per sobreviure; però amb el pas dels dies totes dues parts, sigui la invasora o l’envaïda, dispararan mogudes per l’odi a l’enemic, amb la necessitat de venjar els seus companys morts i els seus familiars desapareguts. Perquè per a ells, una vegada iniciada la contesa, el motiu pel qual s’ha originat és el tema menys important, a partir de cert grau de dolor i destrucció, només els impulsarà l’aniquilació dels qui els causen patiment. No hi ha res que uneixi tant les persones com l’odi envers un enemic comú.
Es parla de més de 40.000 soldats russos abatuts i, se suposa que també molts soldats ucraïnesos. Un despropòsit inimaginable a l’Europa del segle XXI.
Entretots
¡Quanta hipocresia envolta les guerres! L’assassinat, que en una situació de pau seria penat amb el màxim càstig per a una persona civil, per a un soldat en temps de guerra es transforma en un acte heroic. Algú va dir una vegada que les guerres només serien justes si només matessin els culpables. Ni tan sols així ho serien. En el dia d’avui, ¿qui pot justificar un conflicte bèl·lic com a sortida a un conflicte polític?
Ara, a Rússia, molts reservistes reclutats en fugen espantats perquè tenen por que els enviïn al front a matar; si fugen és perquè els importa abans la seva vida que el sentiment de defensa pàtria que se’ls demana. Deia un reservista que fugia: «Em nego que m’enviïn a assassinar ningú». Tant de bo tots els implicats diguessin un dia el mateix; seria l’única manera d’aturar aquesta massacre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
