APUNT

Com et passes, Deschamps

2
Es llegeix en minuts
Com et passes, Deschamps

FRANCK FIFE

Didier Deschamps acaba de demanar a l’entrenador del PSG que dosifiqui Kylian Mbappé de cara al Mundial de Qatar. «Sé que Christophe Galtier encara vol que el Kylian jugui. Però de tant en tant, necessita poder respirar una mica», va afirmar el seleccionador francès en declaracions a Telefoot. 

És fàcil imaginar la perplexitat de Galtier i, sobretot, tot i que sigui qatarià, del president del club parisenc, cosa que va firmar al davanter una monstruositat de diners per no anar-se’n al Reial Madrid. El ‘New York Times’ va publicar les xifres: 251 milions d’euros durant els pròxims tres anys (és a dir, 83 milions anuals) i una bonificació per renovar d’una mica més de 125 milions d’euros. 

Res d’això abona la federació francesa, que com totes pot disposar a canvi de xavalla dels futbolistes que paguen els clubs, sovint més enllà del límit dels seus comptes. Se suposa que la FIFA aconsegueix importants ingressos per televisió, patrocinis i conceptes variats que podrien ajudar a finançar, proporcionalment, les fitxes dels jugadors que tan alegrement convoca. Però no és així. No, les federacions no tenen necessitat d’anar buscant palanques per allà.

Un tema vell

Notícies relacionades

El tema és vell com el futbol mateix i els clubs mai han aconseguit unificar-se per defensar-se d’una situació tan injusta com normalitzada. Ve a tomb repescar la no controvèrsia pel desvergonyiment de Deschamps, que va fer servir Mbappé els 90 minuts dels dos partits de França dels últims dies. O sigui, no el va deixar respirar. I, mirant cap a casa, per la tanda de lesionats que ha patit el Barça en aquesta finestra d’amistosos disfressats de Lliga de Nacions.

Tants esforços i avals per inscriure Koundé i, al cap de pocs dies, caigut en combat internacional. Pitjor és allò d’Araujo: la seva absència té pinta de llarga després de la seva operació a Finlàndia. És evident que els primers interessats a poder disputar un Mundial, fins i tot l’anòmal Mundial qatarià de finals d’any, són els futbolistes. La il·lusió és habitual i comprensible. La qüestió és: ¿quants d’ells mesuraran els seus esforços a partir d’ara per evitar lesionar-se? Als entrenadors de clubs, els Xavi, Galtier i d’altres, els tocarà estar vigilants. Ve un mes intens. A l’octubre s’acosten partits crucials per sobreviure a la Champions. ¿Respirar? Com et passes, Deschamps.