ONU, final de camí

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

25 de de setembre del 2022. 17:51

0 Comentaris

Justin Lane / EFE

Amb el retard obligat pel funeral, els caps d’estat i de govern van viatjar des de Londres a Nova York per tancar una setmana de trobades i reunions al més alt nivell a l’assemblea general de les Nacions Unides. La trobada anual, sempre quan acaba l’estiu, marca aquest any un inici de temporada borrascós. Des del funeral londinenc van arribar els mandataris, però res del llegat de la figura d’Isabel II acabada d’enterrar. El món torna a estar tan fraccionat com quan ella va iniciar el seu mandat i torna a ser tan vulnerable a malalties com ho va ser en aquell temps a la tuberculosi o, abans, a la grip i, a més, apareixen nous reptes com l’amenaça climàtica per als quals amb prou feines s’intueix resposta. L’ONU va ser en aquell temps el compromís per intentar crear seguretat en un món incert, avui sembla el final d’una bona idea. Serveix per compartir inquietuds, però en canvi no aporta respostes davant la incertesa. Mentre es debatia a l’ONU, alguns símptomes que arribaven des dels carrers de Teheran, amb les dones traient-se el vel o de les fronteres de Rússia, on quilòmetres de joves intenten abandonar el país per evitar ser reclutats en una guerra que no entenen. Respostes molt lluny de la tribuna.

Assemblea General de l’ONU

La Xina promet respondre amb «passos enèrgics» a «interferències externes» a Taiwan

De les sessions d’aquesta cimera mundial només les pandèmies i la lluita contra la gana han rebut un suport en recursos que no deixa de ser un símptoma de la impotència per no poder fer front a altres grans reptes que en part els provoquen: l’escalfament del planeta, l’avenç de tota mena d’extremismes i ara la guerra a Ucraïna. Necessitem un nou compromís, un nou projecte d’unió d’interessos per salvar els grans reptes per als quals els estats per si sols no poden donar resposta. Amb més divisió que mai i menys compromís, la borrasca que destil·len els discursos ve a dir que som enmig de la tempesta. Però encara pitjor, que sense respostes, l’ONU ha arribat al final del camí.