NEWSLETTER

Guia per seguir l’embolic entre Esquerra i Junts

zentauroepp48260459 fotodeldia graf5353 madrid 21 05 2019 el presidente del190521144749 / Ballesteros

El soroll digital massa vegades ens ennuvola la vista. Periòdicament, convé desfer la troca i buscar la punta amagada del fil. Llegint els diaris, és plausible pensar que el Govern de Catalunya està a punt de la ruptura definitiva. Una espiral de declaracions i de reunions melodramàtiques avalen aquesta sensació. Si parles amb funcionaris i alts càrrecs d’una o de l’altra formació, ningú sembla que estigui fent les maletes. Els projectes i la negociació dels Pressupostos segueixen el ritme habitual, que no és excessivament intens des de la irrupció de l’anomenat procés. Desfem el camí fet. Tot va començar al congrés de Junts del juliol, quan el nou secretari general, Jordi Turull, es va guanyar el suport de la presidenta Laura Borràs acceptant fer una auditoria de l’acord de legislatura amb Esquerra i una consulta a la militància. Va passar l’estiu i la suspensió de Borràs al Parlament. Va arribar la Diada i l’ANC va llançar els manifestants contra els partits. Esquerra es va sentir al·ludida. I Junts va remarcar l’al·lusió. Es van reunir i es reuniran, però no hi haurà cap acord fins al debat de política general, a principis d’octubre. Esquerra mira de convertir amb la seva passivitat les amenaces de Junts en fanfarronades. Una espiral que pot acabar amb el càntir trencat de tant d’anar a la font. Junts exhibeix, impúdicament, la seva pluralitat, cosa que desespera els que intenten, com Turull, que siguin un partit.

Alguns apunts per a la navegació dels pròxims dies: la contundència de Junts anirà creixent fins a posar la situació al límit. Esquerra evitarà grans gesticulacions. L’ANC es desmarcarà de qualsevol acord final i continuarà agitant el fantasma de la llista cívica, va per lliure. La qüestió fonamental és la coordinació a Madrid. Allà necessiten tenir avantatge els alcaldes de Junts l’any electoral i allà es pot jugar alguna partida sobre el futur de Puigdemont, segons el que passi en la justícia europea. Esquerra considera que és just allà on es decideix l’hegemonia a mitjà termini. No és menor. La política espanyola va aprendre en el debat de l’Estatut que jugar al mocador i estimular la competència entre Esquerra i l’espai de Junts rebaixa el preu dels suports. La independència és, ara, una qüestió política. No la tornin al carrer una altra vegada.

Temes:

Carles Puigdemont Jordi Turull ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Laura Borràs Junts per Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris