L’oportunitat de Robert Lewandowski

Van golejar, però a Robert ja res li semblava igual a Munic. Com a peça final d’un engranatge perfecte havia fet gols de totes les maneres possibles. Jugava de memòria, anticipava el moviment de cadascun dels seus companys. Guanyava habitualment, però la seva carrera avançava mansament cap a l’inevitable final sense sentir-se plenament reconegut. Se’l valorava com un gran golejador, i tot i així, el primer esglaó dels premis individuals li passava de llarg, fins i tot quan el seu mèrit era incontestable. El seu gran any se’l va carregar una pandèmia.

Lluny de la zona de confort

Així que va decidir canviar el seu destí. Va abandonar aquesta zona de confort de la qual de vegades fugim tot i que no sigui el més recomanable. El repte ha passat a ser molt més atractiu, tornar a fer campió un equip que ha perdut el respecte de molts, entre aquests, del mateix Bayern. El risc és més gran, òbviament, però si se surt amb la seva, aconseguirà que la seva figura emergeixi com mai ho va fer a Alemanya.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Perquè per molts gols que fes a Munic, el món només mirava Messi i Cristiano, dues bèsties que han esborrat de cop qualsevol secundari que volgués asseure’s a la seva taula. El glamur dels premis individuals s’ha cultivat insistentment a Barcelona o a Madrid.

Robert va escollir plaça i demà li arriba la primera oportunitat de demostrar-se a si mateix que no es va equivocar. Perquè ha vingut a ressituar el Barça al mapa, a tornar-li el prestigi perdut. Volia focus i ja els té. Potser arriba abans del necessari, però aquí té la seva primera oportunitat.