NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
També és hivern per a Putin
L’entusiasme per la resposta europea a la invasió russa d’Ucraïna ha decaigut amb el pas dels dies. Els efectes col·laterals en forma d’increment dels preus de l’energia han desbaratat les economies dels 27 i han arribat fins a l’últim racó del continent. La disjuntiva entre els principis i els interessos no sempre cau del costat correcte de la història. Els governs democràtics, sensibles als estats d’opinió des de molt abans de la irrupció de les xarxes socials, han reaccionat compulsivament amb una bateria d’ajudes als consumidors, límits als preus i als beneficis de les empreses del sector i amb l’anunci de restriccions en l’ús de l’energia. Tot molt desmoralitzador. I l’hivern que ve encara s’anuncia més negre. Com deia fa uns dies, Olga Merino, tots els grans projectes europeus, de Napoleó a Hitler, van sucumbir a l’hivern rus. La UE podria ser el pròxim.
Mentrestant, les guerres sempre són més suportables per a les dictadures com la de Putin. Acaba de guanyar amb marge les eleccions regionals. La d’Ucraïna és una guerra sense morts a Moscou. La primera línia de foc russa està a càrrec de mercenaris arribats de Síria i altres zones conflictives en l’òrbita russa. Les sancions, de moment, només afecten els oligarques que no poden protestar. Però, s’ha de recordar que Rússia no exporta res que no sigui petroli i energia. Els preus han pujat però la seva cartera de clients s’ha reduït. Putin aparenta sortir indemne de l’aventura a Ucraïna pensada per humiliar Occident més que per salvar els russos d’aquell país. L’hivern rus és també dur per als russos, tot i que siguin més resistents al fred.
En aquest context, arriben les primeres notícies positives sobre la campanya militar de les tropes de Zelenski. Semblaria que l’ajuda occidental ha donat algun fruit. S’ha de ser caut. Ucraïna tampoc és un paradís democràtic. I la primera víctima de la guerra és la veritat. Però en tot cas, quan paguem al supermercat i a la gasolinera o quan mirem, abrigats dins de casa, els carrers foscos de les nostres ciutats, podrem pensar que ha servit d’alguna cosa. I no només per consolidar l’hegemonia dels Estats Units com diu la propaganda prorussa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
