‘Bullying’ i suïcidi viral

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Explica el Consell General de Psicologia d’Espanya que el 26% de les idees suïcides són entre els 18 i 25 anys. Les autolesions s’han quadruplicat entre els 10 i els 24 anys. El suïcidi és la segona causa de mort entre la joventut després del càncer. Els qui en saben, adverteixen: no volen morir, volen deixar de patir. I que, tot i que cada cas és únic, en ocasions hi ha factors de risc com ara el ‘bullying’, abandonaments, falta de futur, violència familiar o de gènere. Els professionals estan alertats de l’augment d’intents de suïcidi en noies. En uns dies es farà una manifestació per reclamar un Pla Nacional contra el Suïcidi, igual com passa amb les drogues. 

Qui rep el ‘bullying’ no n’és culpable, i els qui l’executen no neixen així, sinó que ho han après. ¿D’on? Aquí és on tothom es llança la pilota per evitar responsabilitats. Potser, de vegades, és la suma de totes aquestes coses minúscules que els infants veuen i aprenen: com parlem a un cambrer o dependenta, com donem exemple de respondre davant la violència, si participem en linxaments en xarxes, com ens guanyem el respecte, què diem quan veiem a la tele una baralla de Will Smith i Chris Rock o un altre enfrontament... Potser hem ser més conscients d’allò que fem perquè les conseqüències són aquí. Fer aquest tema viral quan passa està bé, però amb condols i laments no es prevé res ni substitueix les pèrdues. Potser som una societat en què l’odi i la tortura és l’única cosa viral.