Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’emergència del ‘prosumer’, el futur de la comercialització energètica
És difícil projectar el futur, especialment en el sector energètic. Però actualment podem identificar quatre grans tendències que seran les responsables de dibuixar l’escenari de l’energia en els pròxims anys: l’impuls a la lluita contra el canvi climàtic, la necessitat de la independència energètica de la Unió Europea, la irrupció disruptiva de la digitalització i la transformació del consumidor en el ‘prosumer’.
Durant els últims deu anys, la innovació tecnològica i les economies d’escala han anat reduint gradualment el cost d’inversió en renovables, cosa que actualment permet al titular d’una instal·lació renovable obtenir una rendibilitat raonable amb la venda d’energia generada en el mercat majorista d’electricitat (‘pool’) sense que requereixi cap subsidi públic. Aquesta realitat de la tecnologia renovable unida al ferm compromís de la UE amb la lluita contra el canvi climàtic –avui ja emergència climàtica–, traduït en mesures com la creació dels drets de CO2 (preu creixent), el ‘green deal’, el ‘winter package’, els fons Next Generation, entre d’altres, s’han vist ara reforçades, arran de la guerra d’Ucraïna, per la necessitat imperiosa de promoure la independència energètica de la UE davant tercers països (les conseqüències dels quals estem patint actualment).
En aquest entorn, la comercialització d’energia promou la transició energètica com un producte que realment genera estalvi al consumidor alleujant l’economia familiar i proporcionant un preu més competitiu a negocis i empreses. I és que una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum permet al consumidor un cost elèctric resultat de la mitjana ponderada de l’energia consumida procedent de la xarxa a un preu de mercat i l’autogenerada a un cost zero.
En els pròxims anys assistirem a un fort creixement de la generació renovable a Espanya. I és que, sense obviar les dificultats tecnicoadministratives, és l’Estat de la UE amb més radiació solar i diversitat de vents (peninsularitat), dos factors que obren un escenari futur d’energia barata i abundant contribuint a una reindustrialització del nostre país, especialment en una indústria 4.0 on la cibernètica (i la IA) reemplaci el factor treball i l’energia es constitueixi en el factor essencial de competitivitat.
Aquest escenari podria no produir-se plenament sense el fort desenvolupament de la mobilitat elèctrica, de la producció d’hidrogen verd i/o de les interconnexions que converteixin Espanya en un país exportador d’energia a la UE (com a alternativa a la industrialització), deixant de ser una «illa energètica».
La comercialització d’energia adquireix un paper essencial perquè pot promoure la transformació del consumidor a ‘prosumer’, és a dir, el consumidor «empoderat» que produeix i gestiona la seva pròpia energia. Aquest nou perfil de consumidor ja pot disposar d’instal·lacions d’autoconsum, punts de recàrrega de vehicle elèctric, dispositius que fomenten l’estalvi i l’eficiència energètica, gestors intel·ligents de climatització i/o càrregues, i tot això tant a la llar com a l’empresa o local de negoci.
El ‘prosumer’ demana més que el simple subministrament d’energia: requereix formació, informació i servei. Per tant, el preu, que és actualment el factor essencial en la presa de decisió de compra de qualsevol ‘commodity’, no serà l’únic element decisori per al ‘prosumer’, sinó que haurà d’anar acompanyat d’una oferta de serveis àmplia i de qualitat.
Així doncs, la diferenciació competitiva del comercialitzador en l’apartat de serveis és un factor decisiu en el qual adquireix tot el seu sentit el terme «digitalització» com a tendència transformadora del sector, ja que la provisió de formació, informació i serveis es genera mitjançant programes informàtics que utilitzen algoritmes de càlcul i d’intel·ligència artificial per proveir la formació i informació en els formats i contingut que el ‘prosumer’, analitzat a fons mitjançant l’apilament d’informació (‘big data’), desitja o necessita. En el futur tindrem serveis massius, automatitzats i individualitzats, allotjats al núvol i probablement basats en tecnologia ‘blockchain’ que garanteixen una absoluta accessibilitat i privacitat, tots ells al servei de les polítiques de fidelització del ‘prosumer’, en sentit ampli, que mantindrà una relació continuada amb el seu comercialitzador a través del telèfon intel·ligent (o qualsevol altre dispositiu de connectivitat).
Estem davant l’incipient naixement del comercialitzador ja no com un subministrador d’energia, sinó transformant-se en un proveïdor de serveis tecnològics vinculats a les necessitats del ‘prosumer’. L’emergència del ‘prosumer’, com s’ha definit, és un fenomen que podria semblar una predicció heurística, però és la pura convergència d’un augment de la conscienciació mediambiental en la nostra societat i del desenvolupament de la digitalització. Podríem dir que és el resultat d’un sil·logisme en el qual les premisses ja són fets contrastats.
El futur que es va iniciar ahir es caracteritzarà per la transició energètica a la UE, on flueixen els recursos financers per impulsar les energies renovables en totes les seves formes i dimensions, s’impulsarà el desenvolupament de l’economia de l’hidrogen verd i es donarà un fort impuls a la mobilitat sostenible, que a Espanya es basarà en l’electricitat (s’incentivarà la càrrega lenta). En aquest futur, la comercialització d’energia és un motor del canvi de model que promourà l’autoconsum a les cases, comunitats de veïns i empreses, la mobilitat elèctrica i, sobretot, la prestació de serveis basats en la digitalització a aquest consumidor empoderat emergent (‘prosumer’) que esdevindrà protagonista del canvi de model energètic.
