CCMA, ¡un concurs públic, públic és possible!

Alguns dels pioners de la casa, com Salvador Alsius, reivindiquen que, tot i ser els primers en audiència, fixa i fidel, fa falta «obrir murs». Aquí tan important era el resultat com el procediment, i crec que TV-3, Catalunya Ràdio, els seus treballadors/es i la societat catalana es mereixien un debat obert, públic i transparent.

No hem sabut qui eren els examinadors fins a conèixer-ne el resultat. Cada partit que dirigeix la CCMA va escollir dos experts que van avaluar la documentació i van proposar els seus elegits al mateix consell que els havia designat a ells. Amb tot respecte, he trobat a faltar els degans de les universitats públiques. En el concurs de RTVE hi havia noms com Enrique Bustamante, Josep Lluís Micó o Enric Marín.

La CCMA publica que l’examinador Josep Maria Ganyet, expert en tecnologia digital, col·labora a TV-3. Mentrestant, a les bases del concurs, adverteix que els avaluadors no poden tenir interessos en les empreses de la Corpo.

Vam enviar el currículum i un projecte de gestió (¡de només 20 folis!). Els examinadors van escollir una terna. Però, a favor de l’anonimat, no ha constat enlloc la puntuació dels mèrits acadèmics i professionals dels candidats/es ni la dels projectes.

En el concurs de RTVE, el BOE va publicar la puntuació de mèrits i projectes. Llavors, de 93, vam aprovar 20, liderats per Alicia Gómez Montano. Potser es van passar de transparents. Al BOE va arribar a sortir: «Això no és un projecte de gestió, ni és res».

Em pregunto per què no vam poder presentar públicament els projectes. Sent 19 –dos matins de feina–, s’han estalviat qüestionar-los. Hauríem pogut aprofundir en els punts forts. Haurien descobert debilitats. Més enllà, hauríem pogut sumar el millor dels diferents projectes per crear un embrió de Llibre Blanc de TV-3 i Catalunya Ràdio. Això permetria governar per projecte i no per quotes.

Per a RTVE vam anar al Congrés (sorprenia com algun diputat, com Guillermo Díaz, de Ciutadans, s’havia estudiat els projectes). És clar, que, al Senat, el març del 2021, ja s’havia filtrat la llista dels consellers. La presidenta ens donava la paraula sabent que «el peix ja estava venut». Vaig assistir-hi per coherència i vaig obtenir els vots d’ERC.

Aquí hauria volgut sentir els projectes de Sigfrid Gras, Jordi Borda, Clara Cabezas, Miquel Calçada, Mónica Lablanca, Silvia Cóppulo o Rafael de Ribot i els altres. Potser coincidíem al definir els reptes i amenaces dels mitjans...

Que no s’aprofiti el relleu generacional per reduir la plantilla.

Que no es buidi la producció pròpia de programes en benefici de privats.

Que sota el mantra «la CCMA ha de ser el motor de la indústria audiovisual de Catalunya» no s’amagui una situació d’inferioritat. ¿Aquí qui mana?, ¿les productores fixes o la Corpo?

Com es pot obrir la participació dels oients en continguts transmèdia que siguin útils socialment.

I, sobretot, vigilar que –en cada iniciativa–, amb els nous formats digitals, el coneixement es quedi sempre a la mateixa empresa. Tot això i més, no hem pogut debatre-ho.

I el que és important. Després d’aquest concurs, on els tres partits de govern, ERC, Junts i PSC, han optat per la continuïtat, ¿en surt enfortida la independència professional?

Després d’un concurs ràpid, amb anonimat d’examinadors, candidats i projectes, sense debat públic, ¿Sigfrid Gras i Jordi Borda tindran autoritat per enfrontar-se a qualsevol bronca dels polítics?

Notícies relacionades

Salvador Alsius: «Hi hauria d’haver una sacsejada a TV-3 per recuperar el públic perdut»

Mor la periodista Montserrat Minobis

Quan Pasqual Maragall va trucar a Montserrat Minobis perquè dirigís Catalunya Ràdio sabia que elegia algú que no correria a respondre les trucades dels caps de premsa. ¿Hem avançat en el marge de llibertat dels directors? (que no directores). 

Segur que en un futur hi pot haver un concurs públic/públic per a TV-3 i Catalunya Ràdio. De cara al pròxim, professionals, sindicats, Col·legi de Periodistes, facultats i Parlament han de poder participar en el debat. Cal obrir i no apuntalar vells murs.