Fracàs de la diplomàcia

Cal reconèixer que la majoria dels mitjans occidentals, abduïts pel discurs imperant a Washington i Brussel·les, contribueixen a aquesta tasca sense que ningú pensi ja què és el que va desencadenar el conflicte, en l’advertència d’alguns del que podria passar i molt menys en les seves conseqüències. Conseqüències que estem veient aquests dies, sobretot a Europa: inflació desencadenada, amenaça de tancament d’empreses i penúries de tota mena per als ciutadans europeus. Per no parlar de les inevitables repercussions en el que abans anomenàvem, des de la nostra òptica occidental, «països en desenvolupament». Parlar, tot i que sigui per telèfon, amb el líder del Kremlin s’ha convertit en tabú i l’única resposta que es considera lògica i lícita als atacs russos en territori ucraïnès és l’enviament continu d’armes, cada vegada més pesants, per a la defensa d’Ucraïna.

Es culpa Putin de mentir sistemàticament, però s’oblida al mateix temps que els governs occidentals també van mentir Moscou a l’assegurar que, a canvi de la reunificació alemanya, l’OTAN no avançaria cap a l’est d’Europa mentre s’aproximaven a les fronteres russes. S’elogien els successius viatges de líders occidentals a la capital ucraïnesa per entrevistar-se amb el president d’aquest país, Volodímir Zelenski, mentre es qualifiquen d’«inútils» les trucades al Kremlin del president francès o el canceller federal alemany.

Sembla, en qualsevol cas, que no existeixin més conflictes al món que aquest en terra europeu i que no hi ha altres en els quals caldrà negociar també amb Moscou: Síria, Líbia i les negociacions amb Teheran sobre el pacte nuclear. I sobretot caldrà parlar amb Rússia, però també amb la seva actual aliada de conveniència, la Xina comunista/capitalista, del desafiament més important del planeta i que sembla, de sobte, oblidat: el canvi climàtic.

Notícies relacionades

França, Alemanya i Itàlia donen un clar suport a la concessió de país candidat a Ucraïna

Plorar de pena

Encara hi ha veus, dins del Partit Socialdemòcrata alemany, però no entre els Verds, que han convertit la guerra contra Putin en una croada moral, veus que parlen de la necessitat de no trencar tots els vincles amb Moscou. Sembla que els únics que des de Washington i Moscou no han dinamitat tots els ponts i continuen parlant són els seus comandaments militars: els caps dels seus Estats majors, una clau essencial si es tracta d’evitar una escalada.

Conforme s’allarga el conflicte i creix la preocupació entre els ciutadans, es comencen a sentir cada vegada més veus que consideren insostenible i cada cop més preocupant la situació. Una d’aquestes veus és la de l’alemany Wolfgang Richter, coronel retirat i avui investigador de la Fundació Ciència i Política, de Berlín. «Cal mantenir els contactes a nivell militar per prevenir possibles conflictes i eventualment desescalar. No pot dependre tot de si Putin segueix o no en el poder», explica l’exmilitar, segons el qual «cal acceptar que l’altra part té els seus propis interessos de seguretat».