Els buits de la justícia

El primer, el cas de Paula Bonet. El seu assetjador ingressarà en un centre d’internament perquè la jutge li ha aplicat un eximent de trastorn mental. Cal dir que aquest trastorn va ser acreditat per dues psicòlogues forenses contractades per la defensa. És a dir, l’informe va ser presentat per la defensa de l’assetjador. En canvi, la forense del jutjat, independent, va restar-li credibilitat i va dir que l’acusat tenia les seves «facultats conservades». L’advocada de Bonet, Carla Vall, recordava en una entrevista que ell reunia el perfil propi d’un ‘incel’ i que més dones també l’han reconegut com el seu assetjador.

Notícies relacionades

La noia agredida per dos policies a Estepona va decidir pactar per no viure «un circ mediàtic»

Illa, malgrat Sánchez

En el segon cas, els policies d’Estepona als quals se’ls ha rebaixat la pena de violació a abús d’una jove després d’un acord amb la víctima. No aniran a la presó. A canvi hauran de fer un curs de «reeducació sexual» quan no estan ni educats i podran tornar a exercir quan acabin els dos anys de formació. Compte amb el vot particular del jutge, que adverteix de la seva «acusada perillositat criminal» i que no hi ha res que garanteixi que no tornaran a reincidir, donada la seva condició d’agents policials. És a dir, aquells a qui se suposa que qualsevol víctima els podria demanar ajuda en el futur. 

Estem en un Estat de dret i la defensa dels acusats és innegable. Però tot això porta a la reflexió de com la falta de consciència sobre la violència cap a les dones deixa buits dels quals els agressors s’aprofiten. Buits que surten molt cars. Des dels pares que acusen mares protectores com a boges fins a les excuses de malalts mentals a qui estan sans, passant per un sistema que permet un acord perquè la víctima té por d’afrontar un judici i de ser revictimitzada a la sala, als mitjans i al carrer, sense buscar alternatives. Costa acceptar que, per uns buits en el sistema, els agressors tinguin sempre excuses o fins i tot impunitat.