Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Lactància i llibertat
Pocs dies després de la derogació del dret a l’avortament als EUA, l’Acadèmia Nord-Americana de Pediatria va llançar una declaració en què recomanava la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos i recolzava la continuada durant almenys dos anys. A ‘The New York Times’, la periodista i escriptora Jessica Grose advertia de les arestes d’aquesta recomanació. Des de les dificultats laborals per a les mares fins als problemes de salut que ja estan emergint per la negativa d’alguns metges a facilitar receptes de llet per a lactants. A més de la pressió social a què són sotmeses les mares que no poden o no volen alletar.
La revista ‘Time’ ha assenyalat Emily Oster com una de les 100 persones més influents del món. Aquesta economista va recopilar estudis mèdics fiables sobre criança i embaràs de tot el món i els va contrastar. El seu treball va concloure que els beneficis de la lactància són importants, però que s’han exagerat. La lactància prolongada pot tallar les carreres de les dones o debilitar la seva salut mental. S’han de donar totes les facilitats per practicar-la, així com la llibertat de no fer-ho. La criança natural no pot convertir-se en una arma per als qui volen el retorn de la dona a la llar.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
