La campanya militar (55) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Atacs contra civils a Ucraïna
No falten normes o instruments tècnics, el que falta és voluntat política per aplicar els que ja existeixen contra els responsables d’aquestes atrocitats
Ara ha sigut un centre comercial a Vínnitsia, amb 24 persones mortes i 68 ferides més, però es pot pronosticar que aquest no serà l’últim dels atacs contra civils desarmats de la guerra d’Ucraïna. I una vegada i una altra es repeteix una trista rutina que comença per la rotunda negació de l’atac, per seguir amb l’acusació que en realitat ha sigut un acte de falsa bandera provocat per l’enemic per desacreditar a qui diu actuar sempre d’acord amb les normes. La seqüència sol continuar amb la difusió d’un comunicat delirant que, en un món ple de càmeres i altaveus, acaba reconeixent l’atac, però adduint que el blanc batut no era innocent, sinó un objectiu militar, en el qual s’amagaven, utilitzant civils com a escuts humans, enemics armats.
Precisament per evitar que aquesta història es repeteixi una vegada i una altra comptem amb el dret internacional humanitari, plasmat en una normativa que, com ens recorda el Comitè Internacional de la Creu Roja, es recull principalment als Convenis de Ginebra, del 1949, en els Protocols Addicionals, del 1977, i en diversos instruments que prohibeixen l’ús de certes armes i tàctiques militars o que protegeixen certes categories de persones o de béns (incloent-hi la Convenció de la Haia del 1954 per a la protecció dels béns culturals, la Convenció del 1972 sobre armes bacteriològiques, la Convenció del 1980 sobre certes armes convencionals, la Convenció del 1993 sobre armes químiques, el Tractat d’Ottawa del 1997 sobre les mines antipersones, i el Protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la participació de nens en els conflictes armats). Tots busquen limitar els efectes dels conflictes armats, els mitjans i mètodes de fer la guerra i protegir totes aquelles persones que no participen o han deixat de participar en els combats.
Entretots
Igualment, l’extraordinari desplegament tecnològic aplicat a tasques de vigilància i reconeixement permet identificar pràcticament sense marge d’error el que passa a qualsevol racó del planeta, fins i tot en situacions de conflicte violent. A això s’afegeix la callada, però imprescindible, tasca realitzada per persones i organismes que es dediquen a documentar cada una de les violacions produïdes, fins i tot posant en joc les seves pròpies vides. El que falta, en conseqüència, no és tant una nova norma o un nou instrument tècnic com la necessària voluntat política perquè es puguin realment aplicar els que ja existeixen contra els responsables d’aquestes atrocitats.
A Ucraïna, segons l’Oficina de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, des de l’inici de la invasió russa ja s’han pogut confirmar més de 5.000 civils morts violentament i més de 6.500 ferits. Aquestes són les xifres, molt inferiors a les reals segons la mateixa Oficina, en les quals es concreten uns sistemàtics crims de guerra que es continuen cometent a Ucraïna, sobretot amb la idea de desmoralitzar la població enemiga amb la intenció que acabi per tornar contra el seu propi govern, demanant la rendició. Fins i tot assumint que la tecnologia aplicada al camp de batalla no podrà impedir que es continuïn produint veritables efectes col·laterals indesitjats, per fallades tècniques de les armes utilitzades, els que decideixen cometre aquests crims expliquen que l’assumpte aviat sigui oblidat i que mai hi hagi prou proves per ser condemnats. Sobretot, si finalment aconsegueixen guanyar la guerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
