Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Els bufons

agencia

Durant la cimera de l’OTAN a Madrid, va deambular tot sol pel Prado. ¿Escenografia de poder? ¿Admiració sincera per l’art? Es va aturar davant el retrat de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. Un cel turbulent il·luminat per la llum del crepuscle. La batalla de Mühlberg. En joc, l’autoritat imperial i el catolicisme davant el protestantisme. La propaganda del moment volia transmetre la imatge d’un personatge pacífic, regit per l’autocontenció. Tiziano va reproduir una èpica serena i estoica. Heroi solitari. L’Exèrcit espera fora del focus. L’emperador va guanyar la batalla, però la victòria va ser efímera. Incapaç de contenir la reforma protestant dins l’Imperi alemany, va acabar abdicant i dividint la seva herència. 

L’histrió Boris Johnson es va aturar davant el circumspecte Carles I. Llavors, el britànic també era expert a guanyar batalles, però els fronts de guerra es multiplicaven. ¿Fins quan podria comptar amb el seu exèrcit? Les seves tropes de netejadors estaven de retirada. Cansats de tapar els seus escàndols i patir les seves vel·leïtats. Una setmana després, la derrota es precipitaria. Avui, Boris Johnson ja és el passat. En una pròxima visita potser s’acosta a la contigua sala XV. Els bufons de Velázquez. També sols. També grotescos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Boris Johnson