El pacte de rendes

Per controlar la pujada de preus, s’ha d’actuar en diversos àmbits, tots interrelacionats; una intervenció complexa que, en cap cas, generarà efectes immediats. Al marge de factors exògens sobre els quals poc o gens podem influir, com els preus de les matèries primeres i els combustibles o els tipus d’interès, hi ha altres mesures que sí que depenen de nosaltres. De manera destacada, un pacte de rendes.

Notícies relacionades

Els sindicats auguren una tardor de mobilitzacions pels salaris

La inflació s’acarnissa amb els més pobres

El pacte hauria de tenir una visió àmplia i desenvolupar-se d’acord amb l’objectiu de controlar la inflació i, també, fer-ho de manera equitativa. Es tracta de protegir, especialment, l’activitat productiva i atendre els col·lectius més fràgils, sense oblidar els equilibris macroeconòmics. Així, en primer lloc, s’ha d’arribar a un acord per moderar els ingressos de treballadors, empleats públics i jubilats, així com les rendes del capital i els marges empresarials.

Al seu torn, s’han de definir amb precisió polítiques públiques orientades als més febles com, entre altres, ajudes directes, bonificacions al transport o reduccions d’IVA; i fer-ho des d’un acord polític i social el més ampli possible, evitant la sospita d’un ús partidista dels recursos públics. I, finalment, es pot actuar sobre la fiscalitat, via deflació dels tipus de retenció de l’IRPF; en cas de no fer-ho, resulta que amb el mateix salari de fa un any es disposa d’un poder de compra menor i, tot i així, es paguen els mateixos impostos. En resum, som davant una operació tan indispensable com sofisticada. Per això, com abans comencem, millor.