La foguera | Article de Juan Soto Ivars Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

2
Es llegeix en minuts
Puigdemont

Puigdemont / JOHN THYS

És ben curiós: me n’havia oblidat de Puigdemont. Fa potser més d’un any que no me n’adono que segueix pel món. Va passar Torra, que era el seu ninot teledirigit, però després va arribar Aragonès, i Pedro Sánchez. Que lluny queda. El cas és que he recordat de sobte la seva existència (o la seva obcecació, que és la mateixa cosa) quan m’ha saltat a Google la notícia que Puigdemont havia donat una entrevista a una televisió danesa, on explicava que la pròxima vegada pensa arribar fins al final. S’entén que es referia a la independència. I ha sigut bonic retrobar-m’hi, però després me n’he adonat que aquesta notícia era del novembre del 2021. ¡Diantre!

He corregut al seu Twitter a veure si l’home es trobava bé i he constatat que segueix igual que sempre. Tot el món tranquil, segueix allà, a la seva, amb allò de la república digital. Perquè es noti, ara es fa dir ‘krls.eth / Carles Puigdemont’, com quan Prince es va canviar el nom per un dibuix, i segueix tretze són tretze. No li va malament en seguidors, hi ha gent que el continua anomenant Molt Honorable President Puigdemont, cosa que alegra qualsevol que doni valor a aquestes coses, i tots els seus tuits són molt virals al petit poblet gal que és la república digital catalana.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A l’anar baixant pel seu compte de Twitter he recordat els dies infames del 2017, quan un sempre s’estava preguntant què hi havia al cap d’aquest home i què ens esperava a tots els que vivíem sota el seu Govern, i el ‘coitus interruptus’ meravellós que va ser la seva declaració d’independència, i el mític gelat que es va menjar a Girona, i que va acabar de pair a Bèlgica, quan els seus companys ja estaven amb un peu al Tribunal Suprem. 

Notícies relacionades

Des que va marxar, hi va haver temps perquè els condemnessin tots, els empresonessin tots, i Pedro Sánchez els repartís després uns indults. És com quan te’n de la festa creient que s’ha acabat però l’endemà t’envien aquestes fotos orgiàstiques en què no surts tu. 

En fi. Volia explicar-vos això, que Puigdemont segueix allà, al seu quarter general, epicentre del seu deliri fantàstic, tancat en el laberint retòric de la llibertat dels pobles. Em recorda una mica els actors que van ser famosos durant les 10 temporades d’una vella ‘sitcom’ d’èxit mundial i que després, passat un llarg silenci, apareixen, grassos i calbs, perquè estan en una secta o compren el pa amb bata, en un article que parla dels capricis traïdors de la fama.