Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Necrosi

En la infàmia d’una mal anomenada seguretat subcontractem els guardians de les fronteres

1
Es llegeix en minuts
Necrosi

Més de 30 morts, número encara sense confirmar. Hem vist els seus cossos. Tirats allà, a terra. De la terra vens i allà tornaràs. I et serà vedada l’única que anhelaves. Aquesta que et permetria arrelar-te. Terra fèrtil. Mors tu i es necrosa un punt de les nostres democràcies. Tot just es veu. Imperceptible. Sobretot, si no es mira. Perquè fins i tot en les guerres, la gana i les violacions hi ha classes. I decidim qui són els nostres. 

En la infàmia d’una mal anomenada seguretat subcontractem els guardians de les fronteres. Digui’s el Marroc o Líbia. Tant se val. Com si així quedéssim nets de responsabilitat. De les morts d’ara, de les vides d’abans. Fams causades per la crisi climàtica que provoquem, recursos escurats per les nostres companyies i, ara, la guerra de Putin. ¿Quants morts som capaços d’ignorar a les nostres fronteres? ¿Quants punts necrosants aguantarem fins que l’autoritarisme, encoratjat per la por i l’odi, acabi podrint el nostre mode de vida? La nostra impavidesa parirà un món que decidirà si els nostres fills són elit o material d’un sol ús. La vida és un dret bàsic. També la seguretat i la llibertat. Almenys, sentim vergonya. I responsabilitzem-nos.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web