Article de Desirée de Fez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Barbie’ i el final de la nostàlgia

Potser la pel·lícula arriba per espantar la nostàlgia, potser viatja al passat per agafar impuls cap a present i futur

1
Es llegeix en minuts
‘Barbie’ i el final de la nostàlgia

Archivo

Ahir es va publicar la foto de Ryan Gosling com el Ken, el famós ninot de Mattel. Allà és, descolorit, amb una armilla texana i ensenyant l’elàstic dels calçotets. Serà la seva imatge a la pel·lícula de Greta Gerwig (escrita per ella i Noah Baumbach, amb estrena l’estiu del 2023) sobre una nina encara més famosa: ‘Barbie’. Aquí van uns dubtes a propòsit d’aquesta imatge, de la de Margot Robbie com la cèlebre nina, que ja s’havia compartit fa unes setmanes, i del (poc) que se sap del projecte: ¿se suposa que Greta Gerwig sacsejarà la nostàlgia que té segrestats el cine i la televisió contemporanis? ¿Li donarà la volta al concepte per demostrar-nos com d’absurd és viure ancorats al passat? ¿Desactivaran Gerwig i Baumbach, dos cineastes magnífics, l’afany actual en la supervivència dels mites i els relats del passat? ¿O simplement estem posant massa expectatives en el que puguin fer sobre això, i projectem en aquesta pel·lícula abans de veure-la el que ens agradaria que hi passés?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En unes declaracions de l’estiu passat per a l’edició britànica de ‘Vogue’, Robbie afirmava sobre la Barbie: «Ve amb moltes connexions nostàlgiques, però també amb formes emocionants d’atacar-les». Tant d’aquí com dels noms que hi ha darrere del projecte (projecte que arrossega des de fa gairebé una dècada i del qual han saltat noms com Diablo Cody i Amy Schumer) és normal deduir-ne que no serà una simple oda nostàlgica a la Barbie. Però ¿pot Gerwig desactivar amb una sola pel·lícula l’ànim d’una època en què coincideixen ‘Jurassic world: Dominion’, ‘Top gun: Maverick’, ‘Elvis’, la quarta temporada de ‘Stranger things’, els universos cada vegada més expandits de ‘Star Wars’ i ‘Marvel’, l’estampida de pel·lícules sobre records d’infància (‘Fue la mano de Dios’, ‘Apolo 10 1/2: Una infancia espacial’, ‘Armageddon time’) o una sèrie com ‘Irma Vep’. Potser la Barbie arriba per espantar la nostàlgia, potser viatja al passat per agafar impuls cap a present i futur. Però potser és millor no avançar-se abans de veure-la perquè li estem atribuint una responsabilitat enorme i, si després no compleix, la decepció serà gran i la recepció de la pel·lícula, injusta.

Temes:

Ryan Gosling