Apunt

Els diners tornen a tenir preu

El repte serà ara evitar que per pal·liar els efectes d’una crisi d’oferta no es produeixi una caiguda de la demanda

1
Es llegeix en minuts
Els diners tornen a tenir preu

Una dècada després del rescat financer d’Espanya –el Govern del PP mai va voler fer servir aquest qualificatiu– quan el Banc Central Europeu (BCE) encarava una fase de baixada del preu dels diners, la situació és diferent, no som encara en una crisi i l’institut emissor inicia un canvi de política monetària amb la pujada dels tipus d’interès. Els diners tornaran a tenir preu després de sis anys d’estar en el 0%.

L’augment dels tipus d’interès de 0,25 punts al juliol i el següent que es produirà al setembre i que podria ser de 0,50 punts més, segons la presidenta del BCE, Christine Lagarde, suposa un baló d’oxigen per a la banca. Fins ara el sector financer s’havia vist empès a cosir els usuaris a comissions per pal·liar l’estretor dels marges.

El BCE ja ha revisat les previsions sobre la inflació, la responsable del canvi de política monetària, i l’ha situat aquest any en el 6,8%. En aquesta ocasió, no es tracta de refredar una economia reescalfada que va com una bala, sinó que l’objectiu és sostenir-ne una que s’alenteix com a conseqüència de la pujada dels preus per restriccions en l’oferta.

Notícies relacionades

L’euríbor, la referència més important per a les hipoteques, ja havia donat senyals al sortir a l’abril del terreny negatiu on era des de feia sis anys. Des d’inicis de juny ja se situa en l’entorn del 0,50%. Feia setmanes que el més aconsellable era amarrar un préstec hipotecari a interès fix.

La banca, al seu torn, es planteja començar a remunerar pels dipòsits, encara que trigarà tot el que pugui per treure més partit a les pujades en els interessos dels préstecs. En definitiva, el que es denomina la normalització, que els diners tornin a tenir preu, és mala notícia per als endeutats, famílies, empreses i estats. L’altra cara de la moneda són els estalviadors. I el repte per al BCE serà evitar que la seva estratègia per pal·liar els efectes de la crisi d’oferta derivi en una caiguda de la demanda, cosa que ens portaria a una recessió.