Premià de Mar Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Neteja residencial

Com diu Càritas, si es comet la il·legalitat d’impedir l’accés al padró s’està impedint de facto l’exercici de molts altres drets

1
Es llegeix en minuts
Neteja residencial

Sergi Conesa

L’alcalde de Premià de Mar un jutge li ha tombat la política antiokupes que impedia l’empadronament de persones sense títol de propietat o contracte de lloguer. L’alcalde diu que acatarà la sentència (possible gràcies a un recurs dels Comuns i la CUP), però que li ha molestat el to i la «literatura» de la sentència. Molta gent, no obstant, hem agraït la claredat amb la qual descriu la injustícia que cometen tants ajuntaments de l’àrea metropolitana.

Notícies relacionades

El magistrat Federico Vidal cita l’abundant jurisprudència respecte a això i conclou l’evident: Premià se salta la llei i el que pretenien els tres grups municipals que van impulsar les restriccions (PSC-Junts-Ciutadans) era, en realitat, fer una «neteja residencial», «restringir el dret de residència al municipi a persones que considera indesitjables». «L’Ajuntament pretén un món feliç i perfecte en el seu terme municipal absolutament reprovable, discriminatori, injust i contrari als principis de cooperació i solidaritat que regeixen en la nostra societat». Si es generalitzessin aquestes mesures, diu el jutge, «no en cabria cap altra que situar en una illa al mig de l’oceà els col·lectius desfavorits».

Tot i que sense tanta barra, això és exactament el que sembla que pensen tants alcaldes i alcaldesses que bloquegen l’accés al padró de persones migrants o sense sostre, convençuts que posant-ho difícil ho intentaran en un altre lloc. Bé ho saben a Barcelona, que empadrona per tots els altres. El Fòrum de Síndics i Síndiques Locals de Catalunya o Amnistia Internacional no paren de recordar que l’empadronament sense domicili fix és un dret. Càritas afegeix que el padró és la porta d’accés a la resta de drets, i que si es comet la il·legalitat d’impedir l’accés, s’està impedint de facto l’exercici de molts altres drets. No pot dependre dels jutges. Urgeix que els diferents governs sancionin aquestes polítiques perquè ens falten illes per a tanta pobresa. I perquè la normalització de la barbàrie comença així.