Al Barça l’espera un estiu melancòlic

Sigui quin sigui el cost final, el traspàs de Haaland hauria de servir almenys perquè comenci a caure la bena que cobreix els ulls d’aquells aficionats barcelonistes que encara creuen que el club està en condicions d’emprendre aquest estiu operacions de mercat de primer o fins i tot de segon ordre. I en aquestes categories entra també la incorporació de Lewandowski i la renovació de Dembélé, per esmentar dos expedients de què s’ha parlat en les últimes setmanes. Tret que es produeixi a última hora una improbable intervenció divina, no passarà res de tot això.

Notícies relacionades

Xavi: «Si Haaland no ve és pel tema financer»

Illa, malgrat Sánchez

El problema, com ja se sap, no és tant la falta de diners (que també) com l’impossible marge de maniobra que la Lliga imposa al club blaugrana per culpa del límit salarial negatiu. Resumint molt la qüestió, el Barça només es pot gastar en fitxatges i nous salaris el 25% de la quantitat que aconsegueixi estalviar per aquests mateixos conceptes (el percentatge s’eleva al 50% en el cas dels jugadors ‘top’ que suposen més del 5% del cost total de la plantilla). És un jou que cap altre equip de la primera divisió es veurà obligat a patir i que s’ha d’imputar a la calamitosa gestió que va fer la junta de Josep Maria Bartomeu d’aquests assumptes.

La parròquia culer s’ha, doncs, de preparar per a un estiu més aviat melancòlic en què probablement veurà marxar algun futbolista de talent indiscutible sense la compensació de nous noms dels considerats il·lusionants. Li quedarà, això sí, el magre consol de pensar que els xavals (Pedri, Gavi, Ansu, Araujo...) poden créixer encara més i que Haaland, uf, no vestirà de blanc. Com diria la llegenda de Wembley, és el que hi ha.