‘Catalangate’: s’han d’assumir les responsabilitats

No són discussions menors quan avui la tecnologia pot arribar a ser tan intrusiva. ¿És justificable que el CNI, sota empara judicial i apel·lant a la defensa de la integritat territorial de l’Estat, espiï el telèfon mòbil dels càrrecs electes independentistes? ¿Els drets i les llibertats civils fonamentals dels ciutadans en una democràcia liberal es poden vulnerar en nom de la defensa de la integritat territorial de l’Estat? Tot plegat guarda encara més rellevància si és possible quan estem parlant de pràctiques d’espionatge després de l’octubre del 2017, quan el moviment independentista havia comès l’error de la DUI i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, l’empresonament i l’exili del grup dirigent havien liquidat qualsevol amenaça real per a l’Estat, si és que en algun moment havia existit. Però aquest cas també ens interpel·la, una altra vegada, sobre el funcionament dels serveis d’intel·ligència de l’Estat. ¿Els serveis d’intel·ligència no han d’estar sotmesos al control democràtic del Congrés dels Diputats, singularment quan hi ha en joc els drets i les llibertats dels ciutadans? ¿És l’actual regulació de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés l’instrument adequat per aquest efectiu control polític del CNI? Són qüestions pendents, que de manera reiterada van irrompent en el debat polític, però que no han tingut una resposta adequada al llarg dels anys.

L’anomenada raó d’Estat s’imposa. Des d’aquest punt de vista, tornem a constatar que en nom de la raó d’Estat molts demòcrates espanyols obliden les mínimes raons democràtiques que un Estat ha de preservar per ordenar la convivència en societats plurals i complexes. Tot això és també l’expressió de les enormes debilitats d’Espanya per abordar la qüestió catalana i la paranoia que en determinats cercles de la capital domina sobre Catalunya. I és que quan domina la falta d’una idea sobre l’acoblament de Catalunya en el projecte espanyol, l’opció repressiva i autoritària s’acaba imposant. Tampoc és cap novetat i és que, com també vam dir fa temps, la qüestió catalana també ha sigut sempre la qüestió de la democràcia a Espanya. Quan s’ha imposat la raó democràtica a Espanya, s’han trobat les vies per encaixar les demandes majoritàries de la societat catalana.

Notícies relacionades

Els espiats amb Pegasus es querellaran contra l’empresa per aclarir si el CNI va utilitzar el ‘software’

Dir-se Terricabras

Per altra altra banda, les conseqüències polítiques de l’escàndol de l’espionatge a polítics escollits democràticament, activistes socials, advocats defensors i periodistes, entre altres, estan posant en joc la continuïtat de la legislatura de Pedro Sánchez i la credibilitat del procés de desgel que els executius de Madrid i Barcelona havien iniciat amb els indults, la taula de diàleg i la represa de les relacions bilaterals entre les institucions. No té ni cap ni peus que el CNI, que té una dependència del Govern espanyol, espiï els aliats parlamentaris d’aquest Govern, quan aquest Govern està intentant reconduir el conflicte polític entre les institucions catalanes i l’Estat. És d’una estupidesa monumental.

Cal donar totes les explicacions en seu parlamentària i cal que algú assumeixi les corresponents responsabilitats polítiques per aquest disbarat. Espanya es juga la seva credibilitat democràtica, clarament debilitada i tocada per tota la dinàmica oberta des de l’octubre del 2017. El Govern de Pedro Sánchez, la majoria política i social que des de la moció de censura del 2018 li ha permès governar. I la via del diàleg i la voluntat d’acordar llur solvència. Si aquest gravíssim episodi no es tanca bé, només hi guanyaran els extrems d’una banda i l’altra, i només hi perdrà la democràcia espanyola.