Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Irreparable
Per què les residències que havien d’acollir els malalts de covid d’altres centres a Catalunya amb prou feines van omplir els llits
Morien. A centenars. A milers. Morien, i ja està. Sols, la majoria. Tants poetes llegant a la humanitat versos memorables sobre la mort, per a això. Per a una agonia massiva sense restes d’humanitat. Algun dia sabrem coses. Per què les residències que havien d’acollir els malalts de covid d’altres centres a Catalunya amb prou feines van omplir els llits. Qui va (des)controlar aquests diners públics que havien de cobrir l’assistència dels malalts. Què va passar perquè, en un moment en què tot faltava, es descartessin opcions. Com va poder passar. Sí, com es va poder arribar a això.
Algun dia sabrem coses. Mentrestant, s’arrossega el dol com es pot. Mirant d’apaivagar el cervell, d’imposar el silenci o el pacte. No imaginar. Sobretot, no enfrontar-se a aquest final que mai s’hauria d’haver produït. Invocar els moments en què la pell i les paraules embolcallaven la presència. Quan la vida regnava. Ja descansen, es diu. El problema és el descans dels que es queden. ¿On són els poetes? Es necessiten versos per omplir tant de buit. Algun dia sabrem coses. Mentrestant, pactarem amb la memòria. I, tot i que en sapiguem, aquest mal sí que serà irreparable.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
