Ucraïna, una guerra no tan moderna

Sens dubte, el desenvolupament tecnològic aplicat al camp de batalla té una notable influència en l’estratègia i la tàctica. I així com al seu dia la metralladora i els carros de combat van fer tornar els cavalls als estables, avui l’entrada en servei dels drons està qüestionant de manera probablement irreversible el protagonisme que fins ara tenien aquests blindats en les operacions terrestres; a l’espera que les armes autònomes –també conegudes ja com a killer robots– acabin provocant canvis encara més dràstics en l’ús de la força per imposar la voluntat pròpia a l’enemic.

Però com passa en tants altres conflictes violents ara silenciats, la guerra d’Ucraïna ens ensenya que convé no apressar-se a emetre el certificat de defunció d’algunes variables bèl·liques que, a primera vista, podrien semblar superades. Així passa, per exemple, amb decisions com la que Vladímir Putin ha adoptat, declarant la guerra sense treva –una aberració tant en termes legals com ètics– a Mariúpol. En la tan teatral com macabra escena difosa pel Kremlin, en què Putin demana al seu ministre de defensa que «no surti ni una mosca» d’Azovstal, es resumeix la inhumanitat d’un ús de la força que menysprea obertament la Carta de l’ONU i els Convenis de Ginebra i que no desentona amb què pogués haver decidit qualsevol sàtrapa en el passat.

Dos mesos de guerra

D’altra banda, avui com ahir, torna a quedar de manifest que per molta potència de foc que Rússia faci servir per aconseguir els seus objectius –sigui amb foc d’artilleria, l’aviació o helicòpters– el terreny, sigui en localitats o a camp obert, no acaba d’estar controlat fins que les unitats d’infanteria el trepitgen finalment. I el que es detecta en els dos mesos de guerra ja transcorreguts és que les unitats russes són escassament capaces de portar a terme accions terrestres tan bàsiques com combinar l’avanç de les seves tropes amb cobertura artillera i aèria de proximitat. De la mateixa manera, tampoc semblen capacitades per fer accions a gran escala, que almenys impliquin efectius de nivell brigada o fins i tot de grup tàctic (uns 1.000 soldats); limitant-se a accions de tipus companyia o secció i, sobretot, a castigar indiscriminadament amb projectils, coets i míssils que, per si sols, no aconsegueixen resultats definitius.

Notícies relacionades

Trobada una gran fossa comuna a la ciutat de Mariúpol, a Ucraïna

17 dies de vaga que capgiren el final de curs

Igualment, queda clar que continua sent fonamental comptar amb el domini de l’espai aeri. I el fet que Rússia, malgrat la seva teòrica superioritat de mitjans en aquest àmbit, no ho hagi aconseguit encara explica en gran mesura el fracàs obtingut fins ara. A les seves pròpies deficiències s’afegeix el fet que, com ja es va veure a l’Afganistan ocupat pels soviètics, els míssils antiaeris continuen sent armes tan efectives com els míssils anticarro, si no hi ha un adequat ús de les unitats terrestres encarregades d’eliminar-los per obrir pas a aquests sistemes molt més cars i difícils de reemplaçar immediatament.

Finalment, no sembla que en aquest cas la victòria o la derrota depenguin tant d’alguna novetat tecnològica com de factors tan elementals com la moral de combat. I aquí Ucraïna va per davant.