Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Feijóo, un alleujament per a la dreta
El nou president del PP no és Bambi i serà, sense cap dubte, inclement amb Sánchez. Però amb bon rotllet
Més enllà del que mostren els primers sondejos fets després del relleu en el lideratge del PP, que marquen un ascens en l’expectativa de vot, es podria dir que el veritable ‘efecte Feijóo’ és el d’actuar com un bàlsam en la polaritzada política espanyola. Amb un to molt més moderat i el seu aspecte d’home experimentat en les situacions del poder, el nou president del PP sembla que ha vingut a canviar la bronca per un debat més serè. No hi ha, no obstant, que fer-se encara il·lusions, perquè podria ser també que aquesta sensació de calma que es produeix quan es fuig de les hipèrboles, i Alberto Núñez Feijóo ho fa, sigui un simple miratge, una treva curta, que duri el que trigui el nou president popular a fer-se amb les regnes del partit i amb els usos de Madrid, malauradament més donats a l’enfrontament que a la concertació. De fet, el que Feijóo ha aconseguit en una setmana al capdavant del PP és alleujar la dreta moderada, que amb el gallec al capdavant veu més fàcil desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa.
Aquesta dreta, no obstant, li posa límits a Feijóo. No tants com la seva contrapart madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que sembla que confon bona educació amb tebiesa i li adverteix que «si no som una oposició real al desastre (Sánchez) ens anirem tots per terra». No, els altres, entre ells alguns mitjans de comunicació, pretenen marcar-li què pot pactar i què no, una cosa que ell ja sap per endavant, com va demostrar dijous després de l’entrevista amb el president del Govern. Feijóo no és Bambi i serà, sense cap dubte, inclement amb Sánchez. Però amb bon rotllet. Així que aixecarà el veto a la renovació del CGPJ, la paralització del qual és un escàndol democràtic. Però no, no pensa posar-s’ho fàcil en política econòmica, perquè sap que aquest és l’assumpte que desespera els ciutadans, empobrits de cop per la forta pujada dels preus, i, per tant, el caldo de cultiu ideal per atraure el vot dels indignats. Vox també ho sap i allà competiran. Feijóo va presentar mesures alternatives per mostrar que té projecte. Les planteja com a una caixa o faixa al Govern, ‘et dono suport, però si fas el que jo dic’, tot i que ven que és el president l’immobilista. Vist així, Feijóo és més perillós per a Sánchez que Pablo Casado.
Però també aquesta setmana li han aparegut al líder del PP tots els marrons que haurà d’afrontar. Els casos de corrupció heretats, amb la tercera condemna al PP per beneficiar-se de la trama Gürtel, i alguns de nous com el de «els pillets», va dir ell, de les mascaretes de l’Ajuntament de Madrid. I el més greu, l’extrema dreta, l’ombra de la qual el persegueix. Aquest dilluns és la investidura de Fernández Mañueco a Castella i Lleó i formarà el primer govern de coalició amb Vox. Feijóo a la ‘SER’ no va fer fàstics a aquests pactes. Sap que, de moment, l’única possibilitat de governar a Espanya li vindrà de la mà de Santiago Abascal. Així que ningú s’enganyi, no hi haurà cordons sanitaris. Feijóo és un alleujament, sí, però per a la dreta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
