Reforma educativa: el temari ho aguanta tot

L’assignatura de Geografia i Història per als quatre cursos de l’ESO planteja sabers fascinants, però que en realitat no tenen res de «bàsics». El temari es divideix en «reptes del món actual», «societats i territoris» i «compromís cívic global», amb desenes de continguts de molta complexitat conceptual, ja que pressuposen un altíssim nivell d’informació que l’estudiant no té. Per exemple, per a tercer i quart es proposa, entre desenes d’assumptes, «la transformació política dels éssers humans: del servei a la ciutadania. Transicions, revolucions i resistències: permanències i canvis en l’època contemporània. La conquesta dels drets individuals i col·lectius en l’època contemporània». Només el seu estudi ocuparia tot el curs, perquè remet als grans temes i obliga a abordar les revolucions anglesa, nord-americana i francesa. A continuació, el temari planteja qüestions com «les relacions multicausals en la construcció de la democràcia i els orígens del totalitarisme», «la interpretació del sistema capitalista des dels seus orígens fins a l’actualitat (colonialisme, imperialisme i noves subordinacions econòmiques i culturals), «l’evolució dels sistemes econòmics, dels cicles demogràfics, dels modes de vida i els models d’organització social», les relacions internacionals i estudi crític i comparatiu de conflictes i violències de la primera meitat del segle XX, i «les formacions identitàries: ideologies, nacionalismes i moviments supranacionals», i així fins a arribar al constitucionalisme espanyol, des de 1812 fins a 1978 o a l’estudi de la memòria democràtica. Déu-n’hi-do. El temari ho aguanta tot, però és impossible que aquests sabers s’imparteixin bé i que el curs no acabi resumint-se en unes pinzellades sobre tot i res. Sense la transmissió primer d’una sòlida cronologia, l’alumnat no podrà pensar històricament.