Menys globalització

El que semblava un procés imparable, la globalització, amb el ‘reset’ de les fronteres i duanes, almenys per als capitals i les mercaderies (una altra cosa són les persones) resulta que no ho era tant. Perd gas. Amb l’accés de Donald Trump a la presidència dels EUA el 2017 van saltar totes les alarmes, davant l’auge del proteccionisme. I va haver de ser la Xina la que sortís al fòrum de Davos, on es reuneixen les elits mundials anualment (o ho feien abans de la pandèmia), la que sortís en defensa de la globalització (‘business is business’).

No han transcorregut tants anys des de l’«‘America first’» de Trump i una vegada que crèiem superada aquella etapa, la temptació d’edificar fronteres i constituir blocs, una cosa que crèiem oblidada, ha ressorgit i, en aquesta ocasió, des de l’altre costat del món. En concret, des de la Rússia que Vladímir Putin gestiona autoritàriament. La guerra que ha desencadenat amb la invasió d’Ucraïna no només és de bales i míssils (la part més lamentable i dolorosa), sinó també econòmica, i configura un nou context mundial en què les barreres poden tornar a guanyar protagonisme i en què la part positiva de la globalització, l’accés al mercat dels països més pobres per poder vendre els seus productes i millorar els seus nivells de vida, es difumini.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

El fenomen ja s’està produint. Hi ha companyies que es replantegen recuperar activitats als seus països d’origen per evitar el desproveïment davant possibles crisis, pandèmies o conflictes geopolítics, admeten representants de consultores. El món, especialment l’occidental, es desendolla (o això intenta) de Rússia, però també alguns països i blocs miren de dependre menys d’altres. Això ens ha portat aquesta guerra.

I, amb un risc encara més elevat: que els ultranacionalismes barrejats amb populismes amb les seves receptes simples i màgiques per resoldre problemes complexos calin en un electorat temorós i crispat per uns preus elevats, salaris congelats i l’empitjorament de les condicions de vida. És responsabilitat dels polítics i institucions evitar que això passi. Un repte.