‘Sí, però no’ de la UE a Ucraïna

En aquesta línia, el Consell Europeu de Versalles d’aquest 10 i 11 de març ha descartat el procés accelerat d’adhesió per a Ucraïna demanat pel seu president, Volodímir Zelenski. Davant la invasió russa i la resistència ucraïnesa, la UE ha promès ajuda política, financera, militar i humanitària. Però respecte a l’adhesió, la Declaració de Versalles es limita a reconèixer «les aspiracions» d’Ucraïna i prometre estrènyer «l’actual associació».

La Declaració evita qualsevol promesa que en el futur Ucraïna pugui ingressar a la UE o aconseguir l’estatut de candidat. Al contrari, remarca que el dictamen de la Comissió Europea sobre la sol·licitud d’adhesió d’Ucraïna s’elaborarà «d'acord amb les disposicions dels Tractats». Això significa que és molt improbable que la Comissió Europea emeti el seu dictamen abans de 18 mesos, ja que requereix verificar els requisits polítics i econòmics i les seves divergències legals respecte a les 88.000 pàgines del Dret de la UE.

Ampliació aturada

Els problemes generats per l’adhesió d’un país dividit com Xipre el 2004 i la constatació que Bulgària i Romania van entrar el 2007 sense estar preparats han parat l’ampliació de la UE després de l’ingrés de Croàcia el 2013. Les cancelleries d’Europa occidental han refredat a Versalles el fervor dels seus socis de l’est i han imposat la realpolitik de la impossibilitat de prometre l’adhesió a un país en guerra i d’evitar una provocació gratuïta a Rússia quan l’objectiu és rebaixar la tensió i aturar la guerra. Malgrat les lloances públiques a Ucraïna, als governs occidentals de la UE els preocupa el poder dels oligarques sobre els partits i les institucions polítiques, la corrupció generalitzada i el pèssim estat de la seva economia.

Ucraïna és un país molt gran, amb 44 milions d’habitants. Incloent Crimea i el Donbass, té una superfície de 603.548 quilòmetres quadrats, l’11% més que França, el 19% més que Espanya i el 69% més que Alemanya. Ucraïna és el país més pobre d’Europa i no ha recuperat el nivell de renda que tenia abans de la independència, a causa del capitalisme salvatge dels 90 i el poder dels seus oligarques: Rinat Akhmétov (energia, mineria, metal·lúrgia) Víctor Pintxuk (acer), Kostiantin Zhevago (banca, indústria, mineria), Ihor Kolomoiskii (banca i petroli), Henadii Boholiubov (banca), Petró Poroixenko (automòbil, drassanes, xocolata), Vadim Novinskii (gas, petroli, metal·lúrgia, distribució), Oleksandr Iaroslavski (metal·lúrgia, tractors, construcció), Iuri Kosiuk (agricultura, alimentació), etc.

Elevat cost

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El producte interior brut (PIB) per càpita a Ucraïna seguia sent el 2020 un 30% inferior al de 1989 en dòlars constants, malgrat haver perdut el 15% de la seva població, segons el Banc Mundial. El PIB per càpita es va situar el 2020 en 3.725 dòlars (3.160 euros). El PIB per càpita mitjà de la UE és nou vegades superior i el de Bulgària, el país més pobre de la UE, triplica l’ucraïnès. Donada la pobresa d’Ucraïna i la seva extensió agrària, les ajudes preadhesió implicarien un elevat cost per a les arques comunitàries i l’ingrés d’Ucraïna a la UE obligaria els països rics a augmentar la seva aportació al pressupost comunitari en conjunt en més de 16.000 milions euros anuals.

Quan es va produir la democratitzadora Revolució Taronja el novembre del 2004 contra l’intent de manipular les eleccions –en el triomf del qual va exercir un paper clau el cap de la diplomàcia europea, Javier Solana–, la UE va perdre una oportunitat d’or per recolzar la transformació política i econòmica d’Ucraïna. La UE va rebutjar reconèixer la possibilitat d’adhesió a Ucraïna a llarg termini, com va demanar el Parlament Europeu, i es va mostrar molt mesquina amb les ajudes. Ucraïna no ha recuperat els nivells democràtics arribats durant el període culminant de la Revolució Taronja (2005-2008), segons l’Institut Internacional per a la Democràcia i l’Assistència Electoral (IDEA). El nivell de renda del 2008 (preus constants) tampoc s’ha recuperat.