El TJUE i Puigdemont

Vegem primer l’objecte de la sentència, que respon a una qüestió prejudicial plantejada per un tribunal holandès. En aquesta es traslladen al TJUE els dubtes respecte a unes ordres de detenció europees rebudes des de dos tribunals polonesos contra ciutadans de Polònia que estan als Països Baixos. Es tracta de saber si és procedent la seva entrega davant les sospites que no puguin tenir un judici imparcial. La normativa de la UE imposa la col·laboració entre els òrgans jurisdiccionals dels països membres, i d’aquest deure neix el mecanisme de l’ordre de detenció europea. Però, igualment, la UE és un espai en què regeix la seva Carta de Drets Fonamentals, que inclou a l’article 47 el dret a un jutge imparcial. I el que planteja dubtes és, precisament, la imparcialitat dels tribunals polonesos.

El 15 de juliol del 2021, a instàncies de la Comissió Europea, Polònia va ser condemnada pel TJUE en el cas Comissió Europea contra Polònia. En la sentència s’establia que la sala del Tribunal Suprem polonès encarregada de resoldre els recursos per les sancions disciplinàries als jutges mancava d’imparcialitat, i no n’estava garantida la independència. La raó era que els magistrats del Tribunal Suprem eren designats per un «Consell Nacional del Poder Judicial» en què 23 dels seus 25 membres són designats per les autoritats polítiques. En el paràgraf 103 d’aquesta sentència es deia que la circumstància que un òrgan d’aquest tipus estigui format majoritàriament «per membres elegits pel poder legislatiu no pot, per si sola, portar a dubtar de la independència dels jutges nomenats com a resultat d’aquest procés». Però afegia, en el paràgraf següent, que en el cas polonès hi podia haver un risc de «menyscapte de la independència d’aquest organisme».

Notícies relacionades

El Parlament Europeu demana que s’investiguin els contactes de l’entorn de Puigdemont amb Rússia

El Suprem no modificarà la situació de Puigdemont: si ve a Espanya se’l detindrà

En la sentència de fa dues setmanes, el TJUE respon a la qüestió prejudicial tenint en compte la condemna a Polònia del juliol passat. En les seves conclusions, amb un llenguatge tan recargolat com el que de vegades fan servir els nostres tribunals, estableix els criteris pels quals pot rebutjar-se el compliment d’una ordre de detenció europea. El primer està pensat per quan es plantegi l’entrega d’una persona ja condemnada: se’n pot negar l’entrega si es considera que la condemna ha sigut imposada per un tribunal sense garanties d’imparcialitat. El segon és el que probablement hagin tingut en compte els mitjans, que interpreten la sentència com un recolzament anticipat a les tesis de la defensa del senyor Puigdemont, ja que es refereix a la instrucció i no a un judici que ja hagi tingut lloc. En concret, el rebuig de l’euroordre pot basar-se en la convicció que la persona reclamada corre risc de no tenir un judici imparcial tenint en compte «la informació aportada per la persona afectada, la naturalesa del delicte pel qual és perseguida, el context de fet que emmarca l’ordre de detenció europea o qualsevol altra circumstància rellevant per estimar la independència dels jutges cridats a conèixer el procés que afecta aquesta persona».

En vista de tot això, em sembla que aquesta sentència influirà en la resposta que donin des de Bèlgica al magistrat Llarena, que instrueix la causa contra Carles Puigdemont. Caldrà fixar-se en quina consideració atorguen als delictes pels quals se’l persegueix, especialment al de sedició. També serà important observar si el nostre Consell General del Poder Judicial és considerat un òrgan que, per la seva composició i paper en els nomenaments de jutges i magistrats, rebaixa la imparcialitat dels òrgans jurisdiccionals. Si això arriba a passar, ho lamentarem, i potser hi ha qui cregui que les nostres institucions són víctimes de prejudicis històrics. Però, en tot cas, i amb raó o sense, la imatge de la nostra democràcia se n’haurà ressentit. Tant de bo no passi, però, per si de cas, reflexionem des d’ara sobre els seus punts febles.