El rei despullat

La carnisseria que es va deslligar a Querétaro parteix d’una massa enardida per l’odi que entén el futbol com la via de descàrrega de totes les seves frustracions. Quin tipus d’educació els oferim perquè pensin que han de solucionar les seves diferències a trets, a cop de matxet o a puntades de peu.

No són aficionats al futbol sinó delinqüents que troben refugi en aquest esport. I això és el que ha de canviar, que els clubs i els seus aficionats els expulsin d’aquest cau, que no els pugui servir d’amagatall. I em diran que això va passar a l’altre costat de l’oceà, que aquí els nostres estimats ‘hooligans’ són molt més civilitzats. Només insulten, ¿veritat? Pobre consol per a un esport rei que va despullat.

Un futbol malalt

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I ja que aquest futbol està malalt i la seva millora és lenta –gairebé tan calmosa com els nostres avenços cap a la igualtat–, permetin-me que dipositi totes les meves esperances en aquest altre que està creixent, que encara està en la seva adolescència i pot lliurar-se dels seus vicis. Per una vegada, arribar mig segle més tard pot ser un avantatge. Perquè la discriminació positiva la van tenir ells, com sempre, de manera natural. Es van apropiar del joc i gràcies a tota la visibilitat que se’ls va donar, ara poden utilitzar la gastada frase: cada un que cobri el que generi.

Perfecte, que es quedin els ingressos. No volem aquest futbol per a elles, en volem un de millor. Mentrestant, disfrutem d’un partit aquest diumenge que pot servir perquè el Barça guanyi la lliga. Davant el Madrid, en un ambient familiar, de celebració i amb una rivalitat ben entesa. I, per cert, aquest 8 de març tornem a alçar la veu, perquè volem el que mereixem.