Apunt Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El gen autodestructiu de l’esquerra
Hi ha qui afirma que els partits a l’esquerra del PSOE porten inclòs de fàbrica el gen de l’autodestrucció. Han donat mostres d’això al llarg dels anys i també en l’última setmana en què, a propòsit de la invasió russa d’Ucraïna, l’escalada verbal dels líders d’Unides Podem contra la decisió de Pedro Sánchez d’enviar armes als ucraïnesos va arribar fins a l’extrem que diumenge la ministra Ione Belarra es va referir al PSOE com a «partit de la guerra». Tenint en compte que Podem és el soci minoritari de la coalició de Govern, es podria preguntar-se si, en aquesta situació, un partit que es diu pacifista com el seu pot continuar, sense immutar-se, en un Executiu dominat per un partit que consideren bel·licista. Semblaria incompatible.
Entretots
El mateix es podria dir, per cert, de la seva coalició electoral, ja que els ministres d’IU i d’En Comú en el Govern, tres dels cinc del bloc minoritari, han recolzat la decisió de Sánchez, començant per Yolanda Díaz, candidata ‘in pectore’ d’aquesta plataforma en la qual s’inclourà el podemisme. Així vist, les irreflexives declaracions de Belarra no només atacaven els socialistes, també qui en el seu propi sector no comparteixen les seves opinions.
Ningú pensava que aquesta escalada verbal portaria a la ruptura de les coalicions, perquè ni Unides Podem ni Díaz poden permetre’s el luxe de deixar l’aparador públic que els proporciona l’Executiu per caure en la invisibilitat que els correspondria com a tercer partit de l’oposició. I trencar la seva aliança electoral seria suïcida. Però buscar en un míting l’aplaudiment dels militants amb la imprudència del verb encès posava a l’olla els ingredients perquè les dues coalicions saltessin pels aires. ¡Ai aquest gen autodestructiu! Aquest dilluns va arribar l’atribolada rectificació: malgrat parlar dels que envien armes, Belarra «no es referia al PSOE», menys encara a IU, s’entén, i Sánchez sap que sempre pot comptar amb ells. Una manera, com una altra qualsevol, d’aferrar-se al càrrec.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
