La prima de Putin

La veritat és que, en les últimes setmanes, amb el seu joc militarista, Putin havia contribuït ja a l’encariment del gas i del petroli, que, amb la materialització de l’atac, s’han disparat. I això no farà més que repercutir en un preu de l’electricitat que ja s’havia acomodat a uns nivells molt elevats. Com a conseqüència es refermen taxes d’inflació no vistes des de fa tres dècades (6,1% el gener a Espanya).

A més d’Ucraïna, amb bales i míssils i patiment de la població, Putin ha aconseguit tenir la clau de bona part de l’economia global. Els seus passos i gestos, al ser un dels productors més importants de gas i petroli (les seves millors cartes), fan que acabem pagant la llum i la gasolina, que ja ha marcat diversos rècords des de començament d’any, cada vegada més cares.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

El Banc Central Europeu (BCE), que ja havia obert la porta a pujades dels tipus d’interès aquest mateix any, podria haver de revisar els seus plans. Al març preveien revisar la situació amb noves estimacions macroeconòmiques. Ja ho han reconegut alguns dels seus representants.

De fet, la persistència d’una inflació que ja no se centra només en l’energia i que pot pujar més ha entendrit fins i tot els més ‘falcons’ del BCE, que admeten que potser caldrà esperar per apujar els tipus d’interès, en el 0% des del març del 2016. No pot caure en el mateix error que el juliol del 2008, amb un BCE presidit per Jean-Claude Trichet, que va elevar el preu del diner del 4% al 4,25%, amb la crisi financera ja iniciada. Després els va haver d’abaixar molt de pressa, però va arribar tard. Els gestors de l’economia ho han de tenir en compte: del coronavirus, que s’ha gestionat millor que la crisi del 2008, hem passat a un nou cost, una nova prima que ho encareix i embolica tot: Putin.