Soroll polític Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Les altres batalles

Malgrat el terrabastall que generen les seves bronques pel poder... la vida continua

Crec que els fem massa cas. Ja sé que allò d’ara és tan llaminer com asseure’s amb un bol gegant de crispetes a veure ‘Karate a mort a Bangkok’. Potser no és el millor moment per receptar xarop d’allunyament i recordar-los que, massa vegades, el seu regne no és del nostre món. Però no hauríem d’oblidar que malgrat les ‘performances’ que ens regalen cada ics temps, ara a Madrid, abans a Barcelona, Valladolid, Sevilla o on sigui... Tot i el terrabastall que generen les seves bronques pel poder... la vida continua. I existeixen altres batalles dignes de ser explicades. Com la que lluita des de fa una dècada Silvia Belda, de la uci pediàtrica del 12 de Octubre, perquè els equips ECMO estiguin distribuïts per més hospitals. Ni idea de què són els ECMO, ¿oi? Jo tampoc la tenia, fins que una tarda ens van explicar com s’ha aconseguit salvar la vida de desenes de nens amb aquests equips d’intervenció ràpida, que permeten oxigenar i esbombar el flux sanguini sense ajuda dels pulmons.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els grans hospitals disposen d’aquest servei, però molts d’altres no, amb la qual cosa es repeteix la cruel paradoxa que la vida, igual que la feina o els serveis, depengui del codi postal. És l’Espanya imperfecta. Per això escoltar la Silvia i xerrar amb l’Elena, mare d’un dels nens que va salvar quan ja estava desnonat, va ser un xut d’alegria i el millor antídot contra la radiació de la bomba atòmica que el Partit Popular havia fet detonar unes hores abans. Parlar amb algú que salva nens mentre es multiplicaven els titulars sobre la mare de totes les batalles a la dreta espanyola (no només madrilenya), feia gust de victòria; jo almenys ho vaig disfrutar així. Perquè a més, just després de la doctora Belda, va aparèixer a ‘La Ventana’ la millor fotògrafa de nadons del món, Mayte Cruz, una jaenesa establerta a Castelló capaç d’aguantar fins a cinc hores un d’aquests éssers diminuts nouvinguts al club fins a capturar instants que et reconcilien amb la vida. Perquè n’hi ha d’altres, sincerament, que em fastiguegen.

Temes:

Sanitat pública

Inicia sessió 0 Comentaris