La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘PPasión de gavilanes’
Des del fratricidi de Podem en la política espanyola no hi havia hagut un serial tan excitant, tan emocionant, ¡tan sentimental!
L’estrena de la segona temporada del culebró ‘Pasión de gavilanes’ a Telecinco quedava eclipsada pel melodrama, molt més morbós i sentimental, que oferia el Partit Popular amb el crani a cel obert. En el primer capítol, la bonica Isabel Díaz Ayuso descobreix que el seu estimat Pablo Casado ordeix amb Teodoro García Egea (¡el marit al costat del pare!) una traïció contra ella, a casa seva. El pèrfid Ángel Carromero li ha posat detectius per trobar qualsevol cosa que li faci mal, per exemple, proves que va enxufar el seu germà en la compra de mascaretes.
«¡Que provi que jo no soc honrada!», crida la pobra dona, i el paternal i dolgut Teodoro li respon: «Quan ningú hi creia, quan ningú la recolzava, aquí estava la direcció nacional per defensar-la. El president Casado l’ha recolzat fermament al llarg de 17 anys». Gairebé té llàgrimes als ulls com el pare burlat per la seva filla més estimada, per la seva deixebla. Però la bonica Isabel vol ser lliure. Víctima de la gelosia malaltissa de Casado, es troba assetjada, aixafada, controlada: «Voldria saber quants vots han aconseguit per al Partit Popular els que porten mesos dedicats a atacar-me. És molt dolorós que siguin dirigents del teu partit els que et volen destruir».
Notícies relacionades
¡Quina trama! A continuació, Teodoro nega que hi hagi espies, i també ho nega el germanastre d’Ayuso, l’alcalde Almeida, clarament alineat amb la família, però llavors el detectiu diu que sí que el van contractar i el pèrfid Carromero, que treballava per Almeida, dimiteix a les vuit hores. ¡Gir imprevist dels esdeveniments! ¿Es tractava d’aclarir un possible cas de corrupció d’Ayuso de portes endins, o buscaven qualsevol cosa per decapitar el seu actiu més resplendent per beneficiar el mediocre Casado?
El melodrama té tots els elements necessaris per convocar un gran èxit d’audiència. Des del fratricidi de Podem (les meravelloses jornades en què Íñigo Errejón i Pablo Iglesias emulaven Caïm i Abel) en la política espanyola no hi havia hagut un serial tan excitant, tan emocionant, ¡tan sentimental! «Mai em vaig poder imaginar que la direcció nacional del meu partit actuaria d’una manera tan cruel contra mi», es lamenta Ayuso. «Mai em vaig poder imaginar que ataqués d’una forma tan cruel la direcció d’un partit que l’hi ha donat tot», respon Teodoro. ¡Quin guió!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
