Memòria històrica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Fugint de la història
Continuem tenint un problema amb la història, però l’aplaudiment de les barbaritats no sembla el millor camí per construir un relat que ens inclogui a tots
zentauroepp3444684 libros la guerra civil espa ola anthony beevor guer180718183848
Ja sé què se sent quan ets el més vell del lloc. Sentiment lògic quan en un grup els de trenta anys ostenten la majoria absoluta. Era una reunió per apuntalar el futur de la ràdio, però el retrovisor del passat sempre està allà, amagat. I va resultar que aquell dia feia 85 anys de la Desbandá, un dels episodis més atroços de la guerra: milers de civils massacrats per avions i barcos de l’exèrcit colpista a la carretera de Màlaga a Almeria. El terme ‘desbandá’, per cert, el van encunyar els atacants per afegir escarni a les víctimes; per això molta gent, llavors i ara, prefereix «la ‘huía»’, que defineix sense cap biaix pejoratiu el simple intent de salvar la vida. Sigui com sigui, una matança en tota regla, un crim de lesa humanitat.
Un dels vaixells que la va perpetrar, el creuer ‘Baleares’, té carrers a Madrid, Granada, El Puerto de Santa María i Palma, aquí, amb monument inclòs. I a un altre creuer, el ‘Canarias’, el recorden també amb un carrer en una altra ciutat que va bombardejar: Almeria. Espanya és així. I així ens va. En la cimera de la colla de trenta anys a gairebé ningú li sonava la Desbandá; gens estrany si pensem que a un estudiant de Màlaga, on Queipo de Llano va entrar a sang i foc forçant aquell èxode massiu, el normal és que tampoc l’hi hagin explicat a classe. Només els xiuxiuejos familiars han mantingut viu el record. I iniciatives particulars, com la ficció sonora d’una petita emissora malaguenya, Onda Color; o el treball de la Casa de la Memòria a Jimena de la Frontera, a Cadis, on va començar el calvari dels qui fugien de l’ofensiva franquista. La restauració d’aquest edifici l’ha pagat l’amo del grup Festina, net i besnet de republicans afusellats molt a prop d’allà. Un empresari d’èxit, compromès amb la causa de la memòria. I de la decència.
Conclusió: és clar que continuem tenint un problema amb la història, però la ignorància dels fets –i molt menys l’aplaudiment de les barbaritats– no semblen el millor camí per construir un relat que ens inclogui a tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
