Cap a un país lliure d’emissions el 2050

Situem-nos. L’any 2018 Catalunya va produir5,8 tones de CO₂ per càpita i per complir l’objectiu de descarbonització el 2050 les emissions haurien de situar-se en les 0,4 tones, la qual cosa implica una reducció anual del 7,9%.Aquí tenim el primer repte ja que la nostra tendència històrica de reducció ha estat del 0,4% anual. Per tant, en les pròximes 3 dècades haurem de multiplicar per 20 la intensitat dedescarbonització.

La transició energèticaés clau per assolir l’objectiu de les emissions zero i significa deixar de cremar petroli, carbó i gas natural per generar electricitat. Actualment a Catalunya la producció elèctrica amb fonts contaminants és inferior a la de les economies avançades europees i també fins i tot a la de l’Estat espanyol, degut al pes de l’energia nuclear, però si ens fixem en la producció elèctrica amb renovables, observarem que a Catalunya el 2020 va representar només el 20%mentre que a la UE-5 va ser el 33% i l’Estat espanyol un 44%.

Costa entendre que ens trobem a la cua de la transició cap a les energies renovables, tenint prou recursos (aigua, vent i sol) per avançar cap a un model de sobirania energètica. La realitat, en canvi, és que des del 2013 no s’ha instal·lat cap nou parc renovable a Catalunya i, per tant, no s’ha generat ni un MW addicional procedent de nova producció renovable. I no és precisament per manca d’iniciatives. De fet, hi ha projectes sense resoldre que cal acabar de treballar, que sumen en conjunt una potència de 13 GW.

Això es converteix en un problema si volem garantir un model elèctric 100% renovable, necessari per complir els objectius de neutralitat d’emissions l’any 2050. Segons hem calculat des dela Cambra de Barcelona, necessitaríem passar dels 4.092 MW actuals de potència instal•lada en energies renovables a 67.071 MW, un salt enorme en la capacitat que requeriria una inversió de 59.024 M€ entre el 2022 i el 2050. Per il•lustrar la magnitud d’aquest repte majúscul, podem dir que Catalunya hauria de dedicar cada any de mitjana l’equivalent al 0,67% del seu PIB per fer possible aquesta missió.

Per aconseguir-ho també cal incrementar la superfície de parcs de renovables i considerar el potencial de la instal•lació fotovoltaica en teulades i l’eòlica marina. En altres paraules, cal desencallar la implantació de nous projectes de parcs renovables al nostre territori. Només amb els que hi ha pendent de resoldrees podria produir el 94,5% de la capacitat energètica que, segons el full de ruta que hem exposat des de la Cambra, s’hauria d’instal•lar d’aquí al 2030.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El món de l’empresa també ha de ser part d’aquesta transformació global i una de les eines que tenim al nostre abast és l’autoconsum, del qual n’hemde fomentar la seva introducció. De fet, tot forma part d’un canvi radical de mentalitat, tant en la producció com en l’ús que fem de l’energia, que no és possible sense un marc legislatiu amb unes línies clares i polítiques transversals decidides i ambicioses que interpel•lin el conjunt de la societat.

La crisi climàtica és un rellotge que no s’atura i que ens recorda que el temps s’esgota. Amb una bona gestió, tenim l’oportunitat no només de deixar un planeta habitable per a les generacions futures, sinó de construir una nova economia que vetlli pel benestar de la societat i s’alci sobre els pilars del coneixement, el progrés i la resiliència