Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Bumerang Colau

1
Es llegeix en minuts
Bumerang Colau

Quique García/EFE

El 15-M va agitar l’escenari polític. Va recordar que no hi ha democràcia sense protesta i va connectar amb una part de la ciutadania que no se sentia representada per cap partit. Va ser un crit d’indignació davant la factura de la crisi i els grans casos de corrupció. D’aquella agitació beuen els comuns, també el seu codi ètic. Una promesa de regeneració política.

Ara, Ada Colau ha de declarar com investigada per presumptes irregularitats en la concessió de subvencions públiques a entitats afins als comuns. No és la primera querella del mateix estil interposada contra ella. Les 10 anteriors han sigut arxivades. Costa no veure interessos econòmics en la fustigació, però seguint el codi ètic dels comuns, l’alcaldessa hauria de dimitir. ¿Seria el convenient? Atenent l’opacitat de la querella, no ho sembla. De fet, seria doblegar l’exercici democràtic a uns interessos més que dubtosos. No, no sembla lògic dimitir, però el cas és tota una advertència contra la política d’artifici. El codi ètic d’un partit ha de respondre a la coherència i l’honestedat. Convertir-lo en una exhibició de puresa o en un exercici d’ingenuïtat és, entre moltes altres coses, perillós: un bumerang.

Temes:

Ada Colau