Pecadets venials

Seguí és cantant. Jo no el coneixia. Fa un any que ho és perquè en té només 22, i als 17 es va obrir un compte de Twitter i es va dedicar a fer el gilipolles. Va deixar tuits insultants amb les dones, els gais i altres, va donar contestacions estúpides i va deixar un munt de misèries que a ningú amb dos dits de pesquis ofendrien sabent que provenien d’un adolescent que mirava de cridar l’atenció. Això és el que el mateix Seguí va dir en l’entrevista, tot just començar, però Broncano, potser per por de Twitter, potser per por de Movistar o potser per principis, que seria el pitjor, va allargar l’acte de fe 20 minuts més. N’hi ha que l’han aplaudit. A mi això em va deixar estupefacte.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hem oblidat definitivament el que és la perspectiva. Som incapaços de separar el que és important de què és irrellevant, i fem judicis totals a partir d’un detall. Això de la pèrdua de la perspectiva val el mateix per parlar de Colom que per jutjar les paraules d’una criatura immadura a Twitter. Tot és a prop i tot és enorme, tot és gravíssim, tot és important i tot és literal. Broncano semblava haver oblidat que Ignatius Farray va fer monòlegs sobre els insults absurds que proferia a Twitter: «Juan Echanove, fill de puta», coses així. Farray encertava amb la seva exegesi: deia aquestes burrades sense cap motiu, per bocamoll, sense pensar realment, sense sentir-ho. És el mateix que feia Perra de Satán, inquisidora en un programa de Televisió Espanyola que l’endemà va cremar a la pira, perquè va resultar que les seves velles publicacions de Twitter contradeien cadascun dels seus pedants judicis de valor.

Per regla general, les burrades que la gent ha dit a Twitter no representen res. Fins que es va convertir en un vedat de caça, Twitter va ser un vomitori frívol en qu`r uns usuaris animaven altres a dir-la més grossa. Era desagradable llavors, però avui és sinistre. Jo prefereixo un tuguri de borratxos que una sagristia policial.